Una verge per 400 euros

Rosa tenia 17 anys quan la seva família la va animar a anar-se’n a Espanya. Al seu poble, a Paraguai, s’encarregava de la casa, de la neteja, de tenir cura dels seus quatre germans petits; de tot una mica. Però ni l’humil sou dels seus pares ni la seva empenta i fortalesa eren suficients per alimentar-los tots, ni molt menys per proporcionar-los una bona educació, així que va acceptar l’oferiment d’anar a treballar a Madrid, on les seves ties l’esperaven amb una oferta laboral en un bar. Sabia que moltes noies del seu país acabaven en la prostitució a Europa, però a l’anar de la mà de persones del seu entorn va descartar que això li passés a ella i a la seva cosina, que la va acompanyar. S’ho van prendre com el que semblava: una oportunitat.

    

Va entrar al país com a turista. Era menor d’edat. Els seus pares van haver de firmar un paper en què es comprometien a entregar la seva casa si no tornaven el crèdit que van sol·licitar per pagar el bitllet de la seva filla. Havia de ser bufar i fer ampolles, perquè veien en Espanya un pou ple de possibilitats. ¿Què podia sortir malament? A Barajas les esperaven les seves ties i els seus nòvios, d’origen equatorià. Les van portar a casa, on tot anava bé, amb l’excepció que no les deixaven sortir. Devien ser coses del Vell Continent.

Sis mesos tancada

Al cap d’uns dies les van conduir al bar on treballava una de les seves ties. Els van comprar roba interior i els van mostrar un vídeo pornogràfic perquè n’aprenguessin. Es van negar a prostituir-se i les van tancar en un soterrani durant sis mesos. Rosa era menor d’edat i no van voler arriscar-se. Però la seva cosina ja havia complert els 18, així que van posar  més afany perquè cedís. «Plorava, hi havia dies en què havia d’anar al llit fins amb 40 homes. Li van fer molt de mal; venia sagnant», explica Rosa, segons el testimoni recollit per l’Associació per a la Prevenció, Reinserció i Atenció a la Dona Prostituïda (APRAMP). A ella la castigaven sense menjar, la pegaven, la grapejaven; la preparaven perquè, arribat el moment, no es negués a practicar sexe amb estranys.

Fosques intencions

Un bon dia es va presentar al club un home disposat a pagar 400 euros per una nit amb Rosa. Era verge, una condició que es paga molt bé entre els depravats sexuals. Finalment es van fer enrere perquè encara tenia 17 anys. Però no hi havia dubte sobre les intencions de les seves ties quan arribés el seu aniversari. Cada cert temps la deixaven parlar per telèfon amb el seu pare. Sota amenaces, no li va explicar mai res. «Veia la meva cosina i em feia molta llàstima. Va ser dur, molt dur, jo no estava legal al país. ¿A qui havia de recórrer? Estava sola i no sabia parlar espanyol». Només coneixia el guaraní, encara que a Paraguai, abans de volar, va rebre algunes classes d’espanyol per poder sortir-se’n una mica en aquella feina que li havien promès i de la qual ja ni es recordava. 

Notícies relacionades

Esclaus al segle XXI

Tràgic viacrucis cap a la prosperitat

  

 En una batuda, la policia es va emportar la seva cosina, i la van apartar del club. Li va prometre a Rosa que al tornar a Paraguai explicaria als seus pares el que passava. Van passar les setmanes i els agents van tornar preguntant per ella. «Les ties els van dir que no hi era, que ja no vivia allà. Vaig treure valor i vaig cridar. Em van treure». Superat el tràngol, es va posar a estudiar per trobar feina i, així, enviar de veritat diners a la seva família.