"Vaig estar anys sense agafar el metro per principis: no era segur"

Violeta Rius tenia 11 anys el dia que es va produir l’accident. Viatjava amb la seva mare al vagó del davant, el que va rebre la pitjor part, de tornada a casa, a Torrent, després d’un matí de rebaixes a la capital. L’última cosa que recorda és «baixar per les escales mecàniques» del centre comercial. «No sé com vaig poder sortir d’allà. Vaig veure com en una espècie de somni que estava asseguda amb la meva mare i que el vagó bolcava, però no n’estic segura».

Quan es va despertar a l’hospital La Fe, on va estar recuperant-se dues setmanes d’un traumatisme cranioencefàlic greu, el seu pare li va presentar el César, el policia nacional que la va treure a coll després de trobar-la deambulant per les vies, i amb qui encara es veu «dues o tres vegades a l’any». Carmen Garrote, la seva mare, va morir el 6 de juliol del 2006, i es convertir en la víctima mortal número 42 de l’accident. Tenia 42 anys i treballava com a educadora en un centre de menors.

Violeta no va tenir seqüeles físiques. Va necessitar una mica d’ajuda psicològica i va deixar el club de gimnàstica rítmica, esport que li encantava i amb el qual havia guanyat alguns títols, però que associava massa amb la seva mare, que també estava implicada en el club.

«Vaig estar uns anys sense agafar el metro. No era per pànic; era una qüestió de principis, com que no era segur, no hi volia pujar i ja està», diu després d’explicar que ara el fa servir «pràcticament cada dia» per anar a la Universitat de València, on estudia Medicina. Ha acabat tercer.

Notícies relacionades

L'accident del metro de València, una dècada de ferida oberta

"Cotino ho sabia tot de les víctimes i va intentar que no ens personéssim en la causa"

A mesura que va créixer i al veure que les seves ties estaven molt implicades en l’associació AVM3J, va sentir que hi havia d’ajudar. Per cada moviment que feien les víctimes, hi havia un nou menyspreu del Govern valencià i això li feia sentir «ràbia i impotència», però també «pena que hi hagués éssers humans així, independentment de la seva ideologia política», explica la Violeta, que ara és portaveu de Joves amb Compromís a Torrent. «No estic en política per un tema propi, si no estaria sent egoista. Si no hagués passat això del metro, també m’hauria ficat en política i en el mateix partit», defensa.

«Hem demostrat que el que reivindicàvem tenia un sentit i que les coses no estaven bé», diu davant el resultat de la nova comissió parlamentària. I demana que l’accident serveixi per «no tornar-nos a adormir» i pensar més «en el conjunt de la societat».