"Cotino ho sabia tot de les víctimes i va intentar que no ens personéssim en la causa"

El dia del sinistre, a la tarda, era l’acte de graduació de Francisco, l’únic fill de Paco Manzanaro i Rosa Medina. «La meva dona havia anat a València a canviar una peça de roba. El meu fill em va trucar cap a les 13.45 hores per dir-me que la seva mare no era a casa», relata Manzanaro. Com que allò «no era normal», un company el va portar a l’estació de Jesús, per on es van evacuar les víctimes. «Al cap d’una estona ens van dir que el més probable era que la Rosa hagués mort». A l’arribar al dipòsit de cadàvers improvisat a la Ciutat de la Justícia, a Manzanaro li van confirmar que havia perdut la seva dona.

A mitjans de setembre, Juan Cotino, llavors conseller d’Agricultura, valedor polític de Francisco Camps, va visitar la casa dels Manzanaro Medina al costat d’un regidor del PP de Torrent, el seu poble i el de la meitat de víctimes mortals de l’accident. Com va explicar en la segona comissió d’investigació, Manzanaro reitera que Cotino li va dir que sabia que el seu fill havia acabat la carrera d’ADE i li va oferir feina «en alguna empresa de la seva família o en una empresa pública». «Després va començar amb el tema de si ens presentaríem en el procediment penal; jo li vaig dir que faríem el que estiméssim oportú». Al cap de tres o quatre dies, li va trucar el regidor «preguntant el mateix». «Jo li vaig dir –prossegueix Manzanaro– que no em molestés més». «Cotino ho sabia tot de les famílies. Provaven de dividir i que fossin el mínim les que es personessin a la causa», resumeix, apuntant que el polític «va ser cap de la policia» (director general de la Policia, entre els anys 1996 i 2002). «Devia tenir contactes per aconseguir la informació», deixa anar.

Notícies relacionades

L'accident del metro de València, una dècada de ferida oberta

"Vaig estar anys sense agafar el metro per principis: no era segur"

Les visites i les presses per veure si així frenaven les suspicàcies van provocar l’efecte contrari. I van crear l’Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol. I encara que al principi «la reacció de la ciutadania valenciana era vergonyosa» i es van sentir «abandonats» no només pel Partit Popular, descarrega culpes: «Canal 9 no treia pràcticament res i la gent no sabia la veritat». El Salvados que Jordi Évole va dedicar al cas, reconeix, va ser un suport «fonamental».

Respecte a l’últim any, Manzanaro indica que han tingut «tot el suport de tots els partits, excepte del PP». «Necessitàvem una comissió com aquesta; ha aclarit molts dubtes», assenyala. Sobre la jutge, diu que no n’espera «res de bo». «Des del principi no ha fet més que demorar la causa».