Andrés Conde: "Espanya no és país per a nens"

Espanya no és un país per a nens. Aquesta afirmació inspirada en el títol de la pel·lícula dels germans Coen, 'No és un país per a vells', ha servit aquest dimecres a Andrés Conde, director general de Save the Children a Espanya, per fer un cru retrat de la infància en aquest país. Les dades són tossudes: el 30% dels nens estan al llindar de la pobresa; la taxa de fracàs escolar és la més alta de la Unió Europea (UE); la desocupació juvenil afecta 1 de cada dos joves; 3.730 nens van ser víctimes d'abusos contra la llibertat sexual, i 1 de cada 10 menors reconeix ser víctima "en aquests moments" d'assetjament escolar. Aquesta realitat li va permetre a Conde postil·lar: "Espanya no és el lloc que un nen triaria per néixer". 

El responsable de l'oenagé ha afirmat a Primera Plan@, el fòrum d'aquest diari, que l'únic que hereta aquesta infància vulnerable és la pobresa. El 85% dels xavals són fills de pares que també ho eren. Hi ha quatre grups on la pobresa s'acarnissa de forma més insistent: les famílies que depenen només de la mare, les nombroses, les d'origen estranger i les que tenen escassos estudis. La meitat dels nens que pertanyen a un d'aquests grups estan en situació de pobresa.

INVERSIÓ ESCASSA

Aquestes situacions s'enquisten perquè no hi ha polítiques específiques de lluita contra la pobresa infantil i les que hi ha tenen "un pressupost ridícul. La pobresa es combat amb inversió", ha reconegut Conde. Un exemple: Catalunya destina el 0,9% a polítiques d'infància, mentre que en alguns països europeus és el 2,2%.

¿Què s'ha de fer per resoldre aquesta situació? Conde ha defensat la implantació de dues mesures: una prestació universal per fill a càrrec que, segons ell, és la que té un impacte més clar contra la pobresa infantil i, la segona, imitar el model d'Irlanda, que parteix com el país amb més pobresa infantil però a través de polítiques públiques socials l'ha reduït en 32 punts percentuals, mentre que Espanya només ho ha fet en 6,9. Les polítiques que hi ha són de família i no d'infància. 

ELS MENORS NO VOTEN

Notícies relacionades

Creix més del 50% el nombre d’universitaris que han de compaginar estudis i treball en només tres anys

Més del 40% d’aspirants a estudiar Magisteri a Catalunya no aproven les proves d’accés

Per Conde, "els nens són vistos com el futur de la societat i no com el present". Els menors, segons ell, no són prioritaris per als governants perquè no voten, i tampoc interessen a les indústries perquè no tenen poder adquisitiu. El director general de l'organització ha reconegut l'enorme contradicció que suposa que els menors puguin treballar als 16 anys i que, no obstant, només puguin votar a partir dels 18.  

L'entitat, que ha establert una aliança de col·laboració amb EL PERIÓDICO, ha defensat que és imprescindible que no prescriguin els abusos sexuals a menors. "La complexitat jurídica no pot ser una excusa", ha puntualitzat. En aquest sentit també ha denunciat "la invisibilitat i la falta de consciència social" que envolta els maltractaments a menors.