Divisió entre els juristes sobre la caducitat dels delictes sexuals contra nens

L’arxivament per caducitat de la majoria de les denúncies per pederàstia presentades contra exprofessors de diversos col·legis dels Maristes de Barcelona ha revifat el debat sobre la necessitat d’ampliar o eliminar el termini de prescripció dels delictes d’abusos sexuals contra menors perquè aquests fets no quedin impunes.

L’advocada Olga Tubau destaca que el termini de prescripció dels delictes a nivell general «s’estableix en funció de la gravetat de la pena» i que hi ha diverses raons de la seva existència. «Algunes estan relacionades amb mandats constitucionals, com el dret a un procés sense dilacions indegudes, el principi de seguretat jurídica i la finalitat resocialitzadora de la pena. Transcorregut un temps raonable des de la comissió del delicte, la pena ja no compleix la funció de resocialització». I amb el pas del temps, «es dificulta la mateixa investigació del delicte», assegura.

Terminis més llargs

Tubau no comparteix l’opinió dels que reclamen un termini de prescripció més llarg dels delictes contra la llibertat sexual dels menors. «En primer lloc, perquè s’ha de tenir en compte que el Codi Penal estableix que el termini comença a computar-se des que la víctima compleix 18 anys i no des de la data dels fets, com passa en la resta de casos. Aquesta previsió ja amplia, per si mateixa, el període de prescripció», sosté. I afegeix: «Els delictes sexuals a menors estan més greument castigats que quan es produeixen sobre majors d’edat, i, per tant, el termini de prescripció és més llarg». Segons la lletrada, «les penes i els terminis de prescripció d’aquests delictes respecten el principi de proporcionalitat» i, per això, «no s’han d’establir terminis excepcionals».

L’advocat Álex Zaragüeta aposta per una ampliació. Segons la seva opinió, per als abusos sexuals de nens s’hauria d’incorporar un termini de prescripció, com a mínim, igual als 20 anys previst per als delictes castigats amb les penes més greus (com l’assassinat), i a computar, com ara, des que el menor arribés a la majoria d’edat. «Aquest tipus de delictes generen en la víctima un gran trauma i una gran estigmatització que fan que a l’afectat li sigui molt difícil alliberar-se’n per ser capaç d’exterioritzar-los», argumenta.

Segons la seva opinió, «és clar que el mateix agressor (mestre, pare, mare, familiar, etcètera) pot tenir una gran influència sobre el menor fins al punt de poder impedir materialment que denunciï el queli està passant». L’advocat adverteix que aquests delictes requereixen la denúncia de l’agredit per poder ser perseguits i sancionats. «No es pot carregar la víctima amb la responsabilitat que la seva conducta ha significat la impunitat del delicte sofert», assevera.

L’advocat Jordi Pina recorda que en el cas d’abús sexual de nens el 1999 es va ampliar el termini de prescripció per comptar-lo a partir de la majoria d’edat de la víctima.

Notícies relacionades

El rugit del foc que arrasa "el territori que estimes"

Un foc de gran intensitat

«L’experiència demostra que, per por, els nens sovint triguen molt a denunciar. Però el problema és que les seqüeles psíquiques s’allarguen molt en el temps i la víctima continua vivint els efectes del delicte com una realitat present i no passada». Per aquest motiu, argumenta, «es podria plantejar introduir una excepció i allargar els terminis», especialment en casos greus. El lletrat subratlla una altra possibilitat: «En casos de seqüeles psíquiques, es podria d’aplicar el delicte de lesions».