"Jo vaig avisar el 2005 els Maristes que Benítez tocava els seus alumnes"

Els Maristes van rebre el 2005 un correu enviat per un dels seus exalumnes que els avisava explícitament que un dels seus professors, Joaquim Benítez, abusava sexualment dels menors que tenia al seu càrrec. En el 'mail', dirigit al llavors director del col·legi de Sants-les Corts, Jaume Burgués, el denunciant aclaria que tenia proves d'aquesta acusació perquè ell era un dels alumnes que havia patit els seus tocaments en el passat. També afegia el lloc en què es produïen aquests abusos: el despatx de Benítez, una sala de dimensions reduïdes situada al costat de la piscina.

L'avís el va enviar O. B., un home que ara té 41 anys i que havia estudiat a l'escola entre el 1980 i el 1993. Aquest correu acabava, segons detalla a EL PERIÓDICO, advertint al director que estava segur que Benítez havia seguit i seguiria abusant sexualment de més nois si l'escola no li parava els peus.

La seva intuïció estava sustentada en les converses que havia mantingut amb la seva dona, diplomada en Criminologia. “Ella em va assegurar que un depredador sexual que actuava de la manera en què ho havia fet amb mi Benítez tenia tota la pinta d'haver-ho fet abans i de seguir fent-ho després”.

CORREUS A BENÍTEZ, ELS MARISTES I ELS MOSSOS

El 2005, O. B. es creuava sovint amb Benítez pels carrers del barri de les Corts. “Seguia sent el professor de gimnàstica de l'escola”, recorda. “I em mirava amb prepotència”. Una prepotència que l'agullonava i que va acabar de convèncer-lo que havia de “desemmascarar” el seu exprofessor.

El va buscar per internet i va trobar una web que havia creat Benítez per promocionar el 'shootball' (el joc popularment conegut per ‘matar’ i que aquest educador va reglamentar i va tractar de promocionar per convertir-lo en disciplina olímpica). “Li vaig enviar un correu directament a ell, però no em va respondre”. Als pocs dies, va fer el següent pas i va enviar el correu al director del col·legi. Ni Benítez ni el responsable de l'escola li van respondre mai.

Al no obtenir cap resposta per part del director de Sants-les Corts, O. B. va voler fer un pas més. Una amiga, agent dels Mossos d’Esquadra, li va parlar d'una nova web que havia obert la policia catalana per recollir denúncies de furts a Barcelona. Hi va enviar dos avisos telemàtics en què va explicar què passava a l'escola dels Maristes amb el professor Benítez. Ningú li va respondre tampoc. “Al tractar-se d'un portal per denunciar furts, no hi va haver resposta”. La seva amiga li va aconsellar imprimir-lo i entregar-lo en mà a la comissaria de les Corts perquè l'hi segellessin manualment. “Vaig estar dos dies amb el full a la mà i davant de la comissaria. No em vaig atrevir a entrar”. Així van acabar els avisos que O.B. va llançar al pederasta, a l'escola i als Mossos d’Esquadra. Cap va rebre resposta.

CINC VÍCTIMES EVITABLES

El professor de gimnàstica va seguir 6 anys més impartint classes a l'escola, fins que el 2011 una família es va presentar al centre, va dir que el seu fill assegurava haver sigut agredit sexualment per Benítez i aquest va admetre que l'acusació era certa. Entre el 2005 i el 2011, quan el pederasta va abandonar l'escola després de confessar els seus delictes als seus superiors (que no van comunicar aquesta confessió als Mossos), va tenir temps d'abusar, almenys, d'aquest i quatre alumnes més. Precisament aquestes últimes són les quatre víctimes que van patir les agressions sexuals que encara no han prescrit i les úniques que permetran enjudiciar el depredador de menors. 

Notícies relacionades

Un professor investigat per abusos el 1996 va seguir als Maristes fins a jubilar-se el 2011

Radiografia de l'escàndol de pederàstia als Maristes

La denúncia que O. B. ha presentat ara anant en persona a una seu policial és una de les tretze que el jutge ha decidit arxivar perquè es refereix a delictes que van passar fa massa temps i ja han prescrit. Encara que Benítez no haurà de respondre pel que li va fer a ell el 1993, O. B. segueix sense oblidar-ho. “Em va dir que em volia revisar les cames. Quan vaig entrar al seu despatx em va demanar que em quedés en calçotets i, després de comprovar la llargària de les meves cames, em va demanar que l'agafés de les seves cuixes. Em va estranyar, però ho vaig fer. Al final em va dir que em faria una prova per controlar el meu pols sanguini. Em va abaixar els calçotets i em va masturbar. Mentre ho deia, em demanava que estigués tranquil perquè allò era com tocar-me l'orella”.

O. B. va sortir del despatx contrariat. Va trigar un temps a comprendre que havia sigut la víctima d'un depredador sexual en sèrie. El 2005, amb 30 anys, quan ho va tenir clar i va decidir desemmascarar el que passava en realitat dins del despatx del pederasta, els Maristes no el van tenir en compte.