Aquest Madrid ja no té remei

No és senzill viure sense propòsits, amb la sensació que l’únic al·licient és postergar l’inevitable. Això és el que li quedava a aquest Reial Madrid, que s’agafava a un eventual esfondrament total del Barça en què no creia. I si l’equip blanc era un equip trèmul i abúlic quan encara tenia objectius plausibles a l’horitzó, ara senzillament tendeix a la caricatura. Que llarga que serà la primavera blanca. Sostenir-se en un extraordinari Lunin i en un error colossal de Valles no li va servir davant d’un bon rival com el Betis. No hauria sigut just que el Madrid guanyés a La Cartuja i Bellerín es va encarregar d’evitar-ho en el descompte. Un càstig apropiat per a un Madrid que aquest migdia pot veure’s ja a 11 punts del Barça i que, a sobre, va veure com Mbappé marxava lesionat del camp després de protagonitzar un partit horrorós. Tot malament.

A l’onze d’Arbeloa va tornar a ser absent Carvajal, a qui el seu entrenador i excompany no concedirà ni mitja oportunitat. El rendiment de Trent davant d’Abde li va donar la raó aquesta vegada. Tampoc Ceballos, que ni va viatjar a Sevilla després de tenir una forta discussió amb el tècnic durant aquesta setmana que segurament el portarà a no jugar més enguany. Sí que hi va haver espai aquesta vegada per a Thiago Pitarch, beneficiat el jugador del planter per les baixes de Tchouaméni i Arda Güler.

Greu error de Valles

El tècnic va posar, en conclusió, els homes en qui més confia en aquest punt tardoral de la temporada. I va respondre el seu Reial Madrid amb una primera mitja hora notable, en la qual van aconseguir que el Betis no trenqués possessions llargues i que no fos capaç d’aprofitar la presumible prevalença d’Abde en el seu duel ofensiu amb Trent.

Era un Madrid més sòlid que mordaç, afortunat al trobar-se amb un regal de Valles per avançar-se al marcador. El porter va respondre a una canonada llunyana de Valverde amb una parada en fals que va deixar la pilota mansa a Vinícius perquè el brasiler s’apuntés el seu segon gol de la setmana. Però ja se sap que a aquest Madrid, com als nens, la concentració rares vegades li aguanta més de mitja hora. I el Betis ho va aprofitar per trencar-se les cadenes en el quart d’hora final de la primera meitat, amb un bombardeig d’ocasions en què Lunin va demostrar, amb tres enormes intervencions, que és un gran suplent de l’encara lesionat Courtois, tot i que no arriba al seu nivell superlatiu.

La diferència en el primer temps, en resum, la van definir els porters dels dos equips. Dels davanters no hi va haver notícies, ni de Bakambu ni de Mbappé. Pellegrini va voler arreglar-ho al descans, fent entrar Cucho Hernández. I si no va celebrar el seu encert l’entrenador xilè va ser perquè Lunin estava en tràngol.

Mbappé demana el canvi

Notícies relacionades

L’oportunitat de Roony Bardghji

Sis partits a Prestianni pels insults "homòfobs" a Vinícius

Qui no es connectava de cap manera era Mbappé, malgrat que el Betis va anar assumint més riscos a mesura que s’acostava el final. Va arribar a marcar un gol estètic, però el fora de joc era tan clar que gairebé ni justifica la ressenya. Sí que la mereix que es retirés aparentment lesionat, reclamant el canvi quan faltaven 10 minuts per al final. No semblava gaire greu, però va marxar directe al vestidor.

Mentrestant, el Betis mastegava la convicció d’estar mereixent almenys un empat que era incapaç d’aconseguir. Ni amb el comodí de Isco ho aconseguia. I llavors, amb el descompte ja al marcador, després de l’únic error de Mendy en tot el partit, Bellerín va marcar aquest gol que tant estava mereixent el Betis per entregar als seus aficionats una feliç nit de Fira. Un càstig just per a un Madrid que, en aquest punt de l’any, ja no sap ni a què juga ni per què. Si és que en algun moment d’aquesta tenebrosa interinitat d’Arbeloa ho ha sabut.