Més de 14.000 persones sense vivenda a Catalunya

Un estudi comptabilitza 5.433 sense sostre i 8.634 ciutadans que viuen en albergs o refugis alternatius

Sis de cada 10 persones que dormen al carrer o en centres d'acollida ho fan a Barcelona

Els serveis socials municipals i d'altres administracions catalanes van tractar més de 14.000 persones sense vivenda durant el 2014. D'aquestes, 5.433 eren sense sostre (que viuen i dormen al carrer o que passen el dia en la via pública i pernocten en refugis nocturns assistencials), mentre que 8.634 més estaven allotjades en albergs o un altre tipus de centres d'acollida. També s'han estimat en uns 26.700 els casos de persones que viuen en llars insegures (sense poder pagar la hipoteca o el lloguer, amb una ordre de desnonament, pagaments pendents o sota l'amenaça de la violència) i 7.682 més de persones que resideixen en vivendes inadequades (barraquisme, caravanes, locals, infravivendes).

Els autors adverteixen que l'estudi no recull tots els casos, només apareixen els que han sigut tractats pels municipis

Aquestes són les xifres que es recullen en l'estudi ‘Quantificació i distribució territorial de la població malament allotjada a Catalunya’, encarregat per l'Agència de l’Habitatge arran d'una moció presentada per ICV que va ser aprovada pel Parlament el maig de l'any passat. En aquell text s'instava el Govern català a impulsar de manera immediata la quantificació de les persones amb problemàtica d'allotjament a Catalunya.

ACOLLITS PER LA FAMÍLIA

Encara que tots aquests casos sumen en total unes 48.454 situacions de “mal allotjament”, el gabinet que ha elaborat l'estudi, Dep Institut, adverteix que aquestes xifres no recullen tots els casos existents, sinó que només apareixen aquells que han sigut tractats per les administracions consultades. En aquest sentit destaquen que un cert volum dels afectats “han buscat altres alternatives en el si de la família, en el seu cercle d'amistats o en entitats particulars que també treballen en la resolució de la problemàtica de l'exclusió residencial”.

Barcelona exerceix un efecte d'atracció perquè és més fàcil buscar-se la vida i pels recursos que destina a les persones vulnerables

Un altre matís important és que les xifres facilitades pels municipis poden contenir algunes duplicitats, ja que, malgrat les correccions que s'han introduït, una mateixa persona pot haver sigut atesa per diferents serveis, especialment en els casos de persones sense vivenda.

Aquesta precisió en el cas de Barcelona no és intranscendent. La capital va atendre el 2014 al 57,8% de tots els sense sostre detectats a Catalunya. D'aquests 3.141 casos, 1.542 persones dormien al carrer i 1.599 més pernoctaven en refugis nocturns però passen moltes hores al dia en un espai públic. Les xifres de la capital catalana criden l'atenció, sobretot si es comparen amb els resultats de les ciutats d'entre mil i 20.000 habitants, perquè entre totes elles a penes arriben a sumar el 10% del total d'aquesta categoria.

Els ajuntaments creuen que els casos de mal allotjament es mantindran o creixeran més, sobretot en les grans ciutats

L'acumulació de casos a Barcelona té la seva explicació. Els autors de l'estudi expliquen que la capital catalana, i tot la seva àrea d'influència, “exerceix un efecte d'atracció” per a les persones en situació d'exclusió residencial. El potencial de la ciutat, les expectatives de futur, les possibilitats de subsistir, i el volum de recursos destinats a les persones vulnerables fa que sigui el destí de preferència d'aquests col·lectius. És més, en l'informe s'apunta que un 15% de la població vulnerable autòctona atesa amb recursos socials de la capital procedeix i resideix en realitat en altres municipis.

FALTA VIVENDA SOCIAL

A més de les xifres quantitatives, en les peticions de dades que s'han fet arribar als ajuntaments també s'han sol·licitats algunes valoracions sobre els seus preocupacions de futur davant les problemàtiques d'allotjament. D'aquestes qüestions es desprèn que, de manera global, “la percepció dels municipis és que els casos de mal allotjament es mantindran (el 46,8% dels consultats) o augmentaran (44,7%)”, especialment en el cas de les localitats més poblades.

Homes sols, sense ingressos i de 35 a 64 anys

El perfil de les persones que viuen i dormen al carrer o que no tenen vivenda està format majoritàriament per homes sols. La franja d'edat predominant va dels 35 als 64 anys i han nascut majoritàriament a Catalunya. Les llars formades per parelles amb fills són els més afectats per la problemàtica de vivenda insegura, i aquest col·lectiu també està molt present en els casos de sobreocupació. Els casos de persones al carrer i sense vivenda estan conformats per persones en atur i sense ingressos, mentre que les situacions de vivendes insegures o inadequades solen correspondre a persones o famílies que ingressen menys de 6.000 euros a l'any, procedents de pensions o de la prestació per desocupació. Respecte a la possibilitat de resolució d'aquestes situacions, els municipis la consideren “difícil” en el cas dels sense sostre, barraquisme i sobreocupació, mentre que en la resta es preveu un període per resoldre'ls superior als tres mesos.

Els consistoris i els consells comarcals també han expressat la seva inquietud per la falta de vivendes socials o pels seus insuficients recursos per adquirir-les o ampliar el parc existent. També els preocupa l'augment de les famílies que no poden fer front al pagament de la hipoteca o el lloguer, l'impagament dels subministraments bàsics, les dificultats dels mateixos municipis per proporcionar recursos d'emergència o l'elevat preu de la vivenda.

Notícies relacionades

En l'apartat de propostes, els municipis catalans advoquen per ampliar o millorar l'accés a la borsa de vivendes socials, reforçar els serveis i ajudes que donen resposta a les situacions d'emergència social i millorar la coordinació entre els agents implicats, entre altres aspectes.

Els autors de l'estudi també recomanen a les administracions seguir recollint dades periòdicament sobre el nombre de persones afectades per les problemàtiques d'allotjament i integrar la recollida d'aquesta informació de manera uniforme en el sistema de serveis socials.

Temes:

Vivenda social Catalunya Pobresa

Inicia sessió 0 Comentaris