"La gent que fa molt temps que viu al carrer embogeix"

Ioan té 45 anys i dorm al carrer. Fa 14 anys va venir des de la seva Romania natal a la recerca d'un lloc de treball i una vida millor. Durant un temps va treballar en la construcció però quan va esclatar la bombolla immobiliària l'estabilitat es va acabar per a ell i per a molts. A partir de llavors se les va apanyar durant un temps fent de manetes i reparacions, però els diners que treia van acabar sent insuficients per pagar el lloguer del seu pis al Poblenou. La seva vida va canviar de sobte fa tres anys. Va haver de deixar la vivenda i va començar a buscar-se la vida pels carrers de Barcelona. Ioan es defineix com “un home tranquil”, per això no ha volgut mai fer un drama de la seva situació. “Quan no tens opció, t'adaptes, perquè els humans som supervivents, som passatgers de la vida”.

Actualment segueix dormint al carrer. Ell mateix accepta que podria dormir en un alberg però considera que en aquests centres “hi ha massa gent”. I, a més, diu que el seu caràcter li impedeix entrar en la dinàmica que significa el fet d'aixoplugar-se allà dia i nit. “Això et torna massa dependent”, assegura. Tot i així, durant el dia acudeix regularment a la Fundació Arrels, situada al barri del Raval, on pot dutxar-se i rentar la roba.

EL PROBLEMA DE LA INSEGURETAT

Quan surt d'allà, malviu pels voltants d'Arc de Triomf, la zona amb més sense sostres per metre quadrat de Barcelona, segons ell. “Estem allà perquè al costat de l'estació de bus (l'estació del Nord) vénen cada dia voluntaris a portar-nos menjar”. A pesar de portar amb tranquil·litat la situació en què es troba, Ioan té clar què és el pitjor de viure al carrer: “La inseguretat”.

“Fa uns dies van matar un company”, explica. Va ser un altre vagabund, que dormia al seu costat i li va llançar una pedra en plena nit. Fa pocs dies el van enterrar. ¿Motius? “La gent que fa molt temps que viu al carrer embogeix”, assegura l'home.

Ioan dorm en un caixer, amb un sac de dormir que li van donar els serveis socials i una motxilla que utilitza de coixí. Quan té fred, no té més opció que moure's en plena matinada cap a una altra zona on pugui estar més calent. El seu dia comença quan el director de l'oficina arriba a les 8 del matí i el convida educadament a sortir. “Mai m'han retret que dormi dins del caixer”, explica l'home.

LECTURA I GUITARRA

Notícies relacionades

Més de 14.000 persones sense vivenda a Catalunya

"El pitjor és la soledat. És terrible"

Llavors s'acosta al lloc on reparteixen alguna cosa per esmorzar, i després es passa el matí a la biblioteca. Ioan llegeix i toca la guitarra, i té la sort de poder-se desplaçar amb una bici que va arreglar ell mateix. Per a ell, la clau de la supervivència és fer coses i no deixar-se consumir pel carrer, l'alcohol o les drogues. “Això em manté el cap al seu lloc”, assegura. En canvi “si et marginalitzes, estàs perdut, et tornes un salvatge”, descriu.

Quan mira al futur, és escèptic. I malgrat maleir el sistema, segueix veient-hi esperança. Té el somni de trobar una noia i instal·lar-se en alguna zona rural per viure de l'agricultura, una activitat que fa molt bé perquè a Romania es dedicava a això. Diu que un amic li va prometre que li donaria un parell de parcel·les i espera que algun dia pugui dedicar-s'hi. No veu futur a Barcelona, perquè a la ciutat “no pot ser autosuficient i lliure”.