Les ordenances i la llei de carreteres no eradiquen la prostitució de l'Empordà

La guerra contra la prostitució ales carreteres i els carrers de l'Alt Empordà a cop de normativa ha demostrat ser insuficient. Des que es van aprovar les primeres ordenances municipals (la Jonquera ho va fer el 2009) i va entrar en vigor la modificació de la llei catalana de carreteres, que permet multar clients i meretrius des de mitjans del 2012, s'han imposat centenars de sancions amb resultats exigus. Les multes a penes s'han pogut cobrar i, encara que el nombre total de prostitutes ha disminuït, nombroses professionals del sexe segueixen apostades a la via pública i a la xarxa viària malgrat les denúncies.

Un magre balanç que contrasta amb altres de més exitosos, com l'aconseguit per l'Ajuntament de Gavà (Baix Llobregat), que ha reduït considerablement el nombre de prostitutes apostades a l'autovia de Castelldefels. Fonts municipals expliquen que sols persisteix un reduït grup de dones que fa molts anys que estan en aquest enclavament.

A 50 METRES DE LES MULTES

A l'Empordà, en canvi, el principal èxit ha sigut purament estètic. Moltes prostitutes estableixen ara els seus llocs en vies municipals, a 50 metres de les principals carreteres, per esquivar les multes dels Mossos. Davant d'aquests escassos fruits, els alcaldes s'han ratificat en el seu convenciment que aquesta pràctica sols s'eradicarà amb una modificació del Codi Penal. Un canvi legislatiu per al qual els municipis i la Generalitat no tenen competències.

La Jonquera va perdre el 2010 una batalla legal per impedir l'obertura del macrobordell Paradise. Una sentència del TSJC va donar la raó al propietari i va obligar l'ajuntament a concedir-li la llicència d'obertura perquè l'establiment complia tots els requisits legals. Anticipant-se a aquesta resolució, l'ajuntament va aprovar una ordenança que veta la instal·lació d'un altre prostíbul a menys de tres quilòmetres de distància d'aquest local, i en el qual també es va prohibir exercir la prostitució a la via pública.

Però tan sols un any després de la seva entrada en vigor, el consistori ja va reconèixer que aquesta eina era insuficient per frenar un fenomen que es va veure augmentat per la prohibició de la prostitució a França. Els centenars de multes que s'havien imposat fins a mitjans del 2012 van quedar en paper mullat perquè les meretrius no les pagaven (no tenen domicili reconegut i són insolvents) i la majoria de clients, tampoc. Acostumen a ser francesos a qui, si no paguen al moment, se'ls obre un expedient administratiu que sol portar enlloc.

ORDENANÇA TIPUS

Notícies relacionades

El pla de Colau per regular la prostitució voluntària aixeca una onada de crítiques

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Tot i així, dos anys després el Consell Comarcal de l'Alt Empordà va impulsar una ordenança tipus dirigida als municipis de la comarca per perseguir la prostitució al carrer. En aquesta normativa es penalitza més el client que la professional. L'oferiment de serveis sexuals està tipificat com a falta lleu (750 euros de multa), mentre que la sol·licitud d'aquests és considerada una infracció greu (fins a 3.000 euros).

La iniciativa comarcal va tenir lloc dos anys després que entrés en vigor la modificació de la llei catalana de carreteres que permet multar meretrius i clients (amb sancions que van de 300 a 30.000 euros) escudant-se en el fet que posen en perill la seguretat del trànsit. Fa sis mesos, 'Diari de Girona' va oferir un balanç amb les últimes dades proporcionades per la Conselleria d’Interior. De les 1.507 sancions imposades pels Mossos a clients i prostitutes entre juny del 2012 i setembre del 2015, sols se n'havien cobrat 98.