Assetjament escolar
"A 5è de Primària el nostre fill ens va dir que volia tirar-se a la carretera perquè no volia tornar a l'escola"
Aquest curs ha fet el salt a l’institut, assegurant-se, abans, que no hi trobi ningú conegut: «Normalment les famílies escullen el centre perquè és on aniran la majoria d’amics però, en el nostre cas, havíem d’anar on no anés ningú», explica la família gironina
Lamenten que "les escoles no estan preparades per entomar aquestes problemàtiques" i reclamen la figura d'educadors socials per "ajudar a mediar conflictes"
La tornada a l’escola sempre té una cara A i una cara B. I és que mentre alguns frisen per retrobar-se amb els companys, altres temen precisament això: retrobar-se amb uns companys vestits d’assetjadors. És el cas d’un nen gironí que, per raons més que evidents, prefereix mantenir l’anonimat. Aquest curs ha fet el salt a l’institut, assegurant-se, abans, que no hi trobi ningú conegut: «Normalment les famílies escullen el centre perquè és on aniran la majoria d’amics però, en el nostre cas, havíem d’anar on no anés ningú», explica el seu pare.
Tot va començar a I5, quan els pares van adonar-se que "hi havia alguna cosa que no funcionava": "Quan sortíem de l’escola fèiem el que feia tothom, anar al parc amb les altres famílies perquè els nens juguessin, però allà vam començar a veure que quan ell s’acostava als nens de la seva classe, ells fugien", recorda. Ho van comentar amb la tutora, que els va dir que "al pati jugava tranquil·lament amb la resta": «El relat no ens va quadrar perquè cada tarda veiem que li feien el buit, que se'n reien i que quan el convidaven a una festa d’aniversari era el sac de boxa de tothom". Fins al punt que van deixar d’anar-hi. "En aquell moment ell encara no se n’adonava però nosaltres sí, fins que quan ja va ser més gran, a 3r de Primària, va començar a tenir molts malsons a la nit, cridava, angoixat, que el deixessin en pau", recorda, amb un nus a la gola.
Fins aleshores, l’únic que els havia dit l’escola era que el seu fill "no sabia relacionar-se amb la resta i que n'havia d’aprendre". Fins que a 5è de Primària (cinc anys després de llençar-los el crit d’alarma), després d'insistir molt, l’escola "va reconèixer" que era víctima de bullying: "L’assetjament era sobretot psicològic, que encara fa més mal perquè és més invisible, i l’únic que va fer l’escola va ser posar-li una psicòloga perquè aprengués a portar-ho millor", lamenta. "Li escopien al plat a l'hora del menjador, feien un complot perquè la professora el culpés a ell de qualsevol malifeta i alguna vegada havia arribat a casa amb els testicles morats, però resulta que, en lloc de parar-los els peus i parlar amb les famílies, era ell el que havia d'aprendre a portar-ho millor", denuncia.
Els van oferir avançar-lo un curs perquè no anés amb els mateixos companys, una alternativa a la que ells es van negar: "Això encara l'hauria posat més al centre de la diana". Fins que els van admetre que "no hi havia res a fer perquè els grups d'amics ja estaven fets i era molt difícil trencar amb aquesta dinàmica de domini i submissió", recorda: "Si ens haguessin fet cas a I5, si realment ens haguessin escoltat i acompanyat, el meu fill ara no tindria aquest dany emocional que no sabem quines conseqüències li pot portar en un futur". A 5è de Primària -recorda- "ens va dir que volia tirar-se a la carretera perquè no volia tornar a l'escola".
Amb tot, lamenta que "les escoles no estan preparades per entomar aquestes problemàtiques": "Els professors estan molt cremats i poc formats, falten educadors socials per ajudar a mediar conflictes".
Mai han trobat l'origen
Notícies relacionadesTot i que al llarg d'aquests anys la família ha intentat buscar i rebuscar l'origen del conflicte, mai l'han sabut trobar: "És un nen molt sociable, xerraire i que a les tasques de grup sempre vol imposar les seves idees, però això no és motiu perquè li facin el buit", lamenta. Mai li va agradar el futbol, i això "d'entrada ja el va excloure": "Sempre ens demanava samarretes de futbol, li compràvem i li deien que eren una 'merda' perquè eren falses". Ell, però, sempre els justificava. Amb tot, lamenta que "és duríssim veure que el nostre fill, amb 12 anys, no té amics". Han intentat explicar la situació del seu fill a la resta de pares per intentar mediar i trobar una solució, però "la majoria no n'han volgut saber res". Al llarg d'aquests anys, a més, han hagut d'evitar entorns on poguessin haver-hi companys de classe, havent de marxar a fer activitats quotidianes, com anar a la piscina a l'estiu, fora de Girona.
Des de fa anys, viuen amb una angoixa constant: "Quan el vas a buscar l'assaltes a preguntes: com ha anat avui? Has tingut problemes? Has fet algun amic? Algú t'ha dit alguna cosa?", pel que assegura que "és un mal viure".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Assetjament escolar Educació Salut mental Assetjament escolar Nens Suïcidi Girona Mestres i professors Educació primària Nou curs Educació a Catalunya Col·legi Família
- Tràmits Confirmat: els majors de 70 anys hauran de renovar el seu DNI permanent abans d’aquesta data per ordre de la Unió Europea
- Als peus de collserola Tensió entre ‘runners’ i veïns a la Carretera de les Aigües
- Una jutge investiga la suplantació de la identitat d’Ustrell
- Automoció BYD estudia obrir una fàbrica de cotxes elèctrics a Catalunya
- Modalitat esportiva ‘Boom’ dels locals de ‘barre’ a BCN
- Quant cobra un autònom de baixa? Aquestes són les xifres del 2025
- Salut El cardiòleg Aurelio Rojas aclareix si és millor menjar abans o després d’entrenar
- Agressió sexual Una dona denuncia que l’home que li llogava una habitació a Manresa la violava
- Intel·ligència artificial Una recerca d'UManresa sobre ètica demostra que la intel·ligència artificial cau en les mateixes contradiccions que les persones
- Educació a Catalunya Els rostres de l’abandonament escolar: «Acabes renunciant per no endeutar els teus pares o per no saber on acudir»
