Lorenzo Mazzoni: "La platja del Garraf s'ha convertit en el meu temple"

Aquest florentí de 35 anys establert al Garraf va començar analitzant les cançons de Bob Marley i ha acabat convertint-se en estudiós i creient de l'espiritualitat rastafari. Autor de cinc llibres, acaba de publicar Kebra Nagast. La biblia secreta del Rastafari, la traducció a l'espanyol del llibre sagrat dels seguidors de Haile Selassie.

-Va estudiar a la Universitat de Florència. ¿Com va caure en tan noble institució la seva tesi sobre Bob Marley i la tradició rastafari? Crec que és la primera tesi sobre el tema que s'ha fet a Itàlia i n'estic orgullós, però a nivell acadèmic no es veu amb molt bons ulls i és una llàstima.

-¿Què l'atreia tant? Vaig començar escoltant Bob Marley i vaig voler aprofundir en el seu missatge. ¿Per què en les seves lletres parla tant de l'Àfrica i el regne de Sió? ¿Per què cita els evangelis? El que era una afició va acabar convertint-se en un procés de creixement personal.

-Molts l'associen a la marihuana i a les rastes i d'aquí no passen. Rastafari o rasta no té a veure amb els cabells. El cabells, en anglès, són dreadlocks, nusos, i no tallar-se'ls és un vot d'entrega a Déu.

-¿D'on ve la paraula rastafari? Literalment, Ras Tafari Makonnen és Haile Selassie, descendent del llinatge del rei Salomó i coronat emperador d'Etiòpia el 1930. Segons la tradició, Haile Selassie seria el Messies que anunciaria la fi del món.

-Més d'un es tallaria els cabells si ho sabés. M'hi jugo el que vulguis que més del 70% dels que porten els cabells així i escolten reggae, raggamuffin i altres estils no saben qui és. Si estàs exposant un símbol has de ser coherent, no és cap broma. Per això vull acostar la filosofia rastafari de manera seriosa i amb fonament històric.

-¿I el consum de droga? A la marihuana no l'anomeno droga. Ha sigut i és legal en alguns llocs i té usos terapèutics. Jo en sóc fumador, però ni això ni els dreadlocks són obligatoris. És més important no consumir alcohol ni carn, perquè suposa una reflexió sobre la vida.

-¿I què em diu de l'homofòbia i el masclisme del moviment rastafari? El 2004 vaig viatjar a Jamaica. Anava sol i dormia en una tenda de campanya. Va ser molt perillós. A les comunitats rastes, els negres m'envoltaven i em deien batty boy (terme pejoratiu per dir homosexual) perquè m'havia afaitat. Desenes d'homosexuals han sigut assassinats a Jamaica i el maltractament a la dona és gravíssim. És una actitud d'odi i no d'amor que com a rasta no comparteixo en absolut.

-Doncs Jamaica és la meca rastafari, ¿no? Hi ha un equívoc grandíssim. Jamaica és una terra d'esclavitud i misèria, un lloc per abandonar. Ho deia Bob Marley: torneu a l'Àfrica. El pelegrinatge rastafari autèntic és Etiòpia, la terra de l'espiritualitat cristiana i rastafari.

Notícies relacionades

Catalunya planteja canviar les proves de competències bàsiques per fer els seus resultats «científicament comparables» any rere any

Boda a l’uci: l’Esther i el Javier es donen el ‘sí, vull’ en una emocionant cerimònia organitzada pels sanitaris

-¿Ha fet aquest viatge? Hi vaig ser el 2011 i vaig arribar a parlar amb el patriarca de l'església ortodoxa etíop, l'Abuna Paulus. La meva ruta seguia els passos de l'arca de l'aliança, perquè segons el Kebra Nagast l'arca va ser duta d'Israel a Etiòpia.

-Vostè és creient. Sóc creient, però antireligiós. Físicament no existeix una església rastafari i la platja del Garraf s'ha convertit en el meu temple. Per això li he proposat fer l'entrevista aquí. Per a mi estar en contacte amb la naturalesa i el mar és una manera d'estar més a prop de Déu. Aquí faig ioga, surf, corro, nedo... L'espiritualitat és molt personal. Hi ha qui la troba en una cova de Montserrat, omplint un full en blanc amb paraules o en una platja.