Un informe jurídic obre la porta perquè l'ajuntament reclami la mesquita de Còrdova

L'Ajuntament de Còrdova disposa avui de “més arguments legals que ahir” per reclamar la titularitat pública de la mesquita catedral, el monument que va ser immatriculat per la jerarquia eclesiàstica local el 2006 aprofitant una escletxa legal en la llei hipotecària. El bisbat només va pagar 30 euros per inscriure l'immoble a nom seu, cosa que va aixecar una gran polèmica ja que, a més, va intentar iniciar una campanya per esborrar l'empremta musulmana almenys en els rètols i la comunicació, segons va denunciar una plataforma ciutadana que advoca perquè passi a mans públiques.

Ha sigut el primer tinent d'alcalde d'Urbanisme i Turisme del consistori, Pedro García, qui ha reconegut l'existència d'un esborrany de 15 pàgines elaborat pel secretari municipal en què s'apuntaria que la cessió que el rei Ferran III el Sant va fer de la mesquita a l'Església perquè fos la catedral després de la conquista de Còrdova el 1236 és “nul·la de ple dret” d'acord amb el Dret Romà.

Aquesta cessió, realitzada pel monarca fent una creu sobre la cendra a tera a l'aleshores edifici de culte musulmà, és l'argument al qual es va aferrar l'Arquebisbat el 2006 per aprofitar una reforma de la llei hipotecària que equiparava els bisbes amb fedataris públics i els permetia inscriure en el registre de la propietat sense cap altra càrrega de prova o documentació béns que no comptessin oficialment a nom de ningú. Una pràctica que es va desenvolupar especialment al nord del país, ple de petites esglésies rurals.

L'ESBORRANY, AMB PANY 

L'equip de Govern format pel PSOE i IU és l'únic que coneix el contingut d'aquestes pàgines, però l'alcaldessa Isabel Ambrosio (PSOE) ha decidit guardar l'esborrany amb pany i forrellat per evitar una nova polèmica a les portes de la Setmana Santa, encara que els grups de l'oposició clamen perquè l'esborrany es faci públic. La intenció, va dir ahir García, és “anar plantejant les coses a poc a poc” i “evitar passos en fals” perquè qualsevol actuació que es decideixi emprendre compti amb “garanties d'èxit”, ja que un altre informe previ també del secretari municipal reconeixia que la mesquita no havia format mai part de l'inventari de béns de l'ajuntament. En aquesta línia, el tinent d'alcalde cordovès deixava caure que l'“única manera” de defensar aquesta propietat pública era “atacant judicialment” aquesta immatriculaciót realitzada per l'Església. Des que va sorgir la polèmica, les administracions s'han pronunciat a favor de posar la titularitat pública del monument, encara que la gestió seguiria en mans de l'Església de Còrdova, que s'encarrega del cobrament de les entrades.

nova polèmica CONTRA LA LLIBERTAT RELIGIOSA

Notícies relacionades

L'Església de Còrdova desafia la Unesco al cristianitzar la mesquita

El jutge avala que l'Església de Còrdova s'hagi quedat la mesquita

Segons avança avui el 'Diario Córdoba', el Dret Romà no empara aquesta cessió realitzada el 1236 perquè els béns o llocs objecte de culte no poden estar subjectes al comerç dels homes. De la mateixa manera, i actualitzant aquest precepte jurídic, un immoble Patrimoni de la Humanitat per definició no podria pertànyer a ningú concret. D'aquesta manera, seria possible litigar per anul·lar aquesta inscripció realitzada per l'Arquebisbat, una qüestió que en qualsevol cas, segons va augurar ahir el regidor, serà “molt difícil, molt complexa i de llarg recorregut”.

Prova d'aquesta complexitat n'és el recent informe presentat fa uns dies a Brussel·les pel grup independent Fòrum Europa Ciutadana, en què apuntava que l'expropiació de la mesquita catedral de Còrdova a l'Església suposaria un atac a la llibertat religiosa. I subratllava que la immatriculació és un procediment “de caràcter declaratiu i que no atorga la propietat”. És a dir, que simplement es va donar publicitat a través del registre a un bé que ja posseïa l'arquebisbat a mercè d'aquesta cessió fa 800 anys.