El Barça és el que toca

Trabajadores en situación irregular en las obras del Camp Nou.

Trabajadores en situación irregular en las obras del Camp Nou. / MANU MITRU

1
Es llegeix en minuts
Olga Ruiz
Olga Ruiz

Periodista

ver +

El Barça és tot el que esquitxa, voreja i comparteix aire –directament o indirectament– amb el mateix Barça. S’ha de ser molt esnob per creure que el club comença i acaba en les filigranes de Lamine Yamal, en l’última ocurrència de Laporta o en les raons del vestidor.

El Barça no cap en els 90 minuts que dura un partit: es desborda i arrossega tot el que toca al seu pas.

Precisament per això, les successives i lamentables irregularitats laborals vinculades a les obres del Camp Nou parlen molt –i molt malament– del club i del seu compromís amb els drets laborals més elementals.

Potser l’entitat blaugrana no és responsable legalment de les pràctiques abusives del grup turc Limak o de qualsevol de les altres subcontractes que nodreixen de mà d’obra l’adjudicatària de les obres; però sí que ho és, sense cap excusa, de la seva falta d’ètica i de la seva incapacitat per reaccionar davant pràctiques escandaloses. El seu silenci –o la seva tebiesa– pesa tant com les irregularitats que el president Laporta qualifica com a «incidències».

El pitjor és que, lluny d’aturar la situació, el club l’ha justificat. Ho ha fet la seva vicepresidenta institucional, Elena Fort, agafant-se a un conveni de la construcció en el qual no hi ha ni rastre que un obrer pugui cobrar 6,5 euros bruts per hora (fins i tot per sota de l’SMI), no tingui dret a percebre hores extres o pugui ser acomiadat si denuncia pràctiques abusives o parla amb la premsa.

El club ha fet just el contrari de l’únic que és raonable, que seria emetre un comunicat contundent condemnant qualsevol vulneració dels drets dels treballadors i anunciant un control exhaustiu de les pràctiques de l’empresa responsable de l’execució de les obres.

Notícies relacionades

Tampoc entenc per què la crisi no ha desfermat la indignació dels i les culers. Una afició històricament crítica no pot estrenar ara uns seients cargolats en condicions pròpies del segle XIX.

El Barça és tot el que toca, no només la pilota.