El jutge avala que l'Església de Còrdova s'hagi quedat la mesquita

Les inscripcions al Registre de la Propietat que l'Església catòlica ha realitzat de diversos immobles històrics, com la mesquita de Còrdova o la catedral de Sevilla, és ajustada a dret perquè compta amb l'aval de la llei hipotecària actual. Així ho ha determinat un jutjat de Còrdova, que acaba d'arxivar les tres denúncies presentades per un regidor local  i col·lectius com Andalusia Laica i Cordovesos pel Patrimoni, aquest últim encapçalat per l'exdirigent d'IU Julio Anguita i l'exalcaldessa Rosa Aguilar.

Les denúncies es van presentar entre els mesos de gener i maig d'aquest any i apuntaven directament a l'arquebisbe de Còrdova,

Demetrio Fernández, i al capítol de la catedral, i s'incloïa a més l'alcalde de la ciutat, José Antonio Nie-

to, i la junta local de govern per «abandó» al tractar-se de béns incorporats al patrimoni municipal. Coincidien les tres denúncies que podrien haver-se comès els presumptes delictes d'«estafa, apropiació indeguda, usurpació, prevaricació i abandó de funcions, i falsedat documental».

No obstant, el jutge d'instrucció número 6 de Còrdova conclou, després de reclamar diversos informes d'instàncies municipals i de la diòcesi, recolzats pel fiscal, que els fets denunciats «estan mancats manifestament de contingut penal», i nega que hi hagués una actitud passiva per part del consistori.

El jutge argumenta que les immatriculacions que va realitzar l'Església tenen empara en la llei hipotecària i  el reglament hipotecari de 1947

-aprovats en plena dictadura franquista però encara vigents-, les modificacions de la qual introduïdes el 1998 pel Govern d'Aznar equiparaven el bisbe amb un fedatari públic, donant peu que sense haver de recórrer a cap notari ni aportar més proves que la seva paraula l'Església pogués posar al seu nom edificis que fins llavors eren considerats públics, encara que no constés que fossin propietat de ningú.

L'acte del jutge de Còrdova recorda que la mesquita va ser una donació de Ferran III el 1236, recollint el criteri eclesial que l'ocupació pa-

cífica durant un segle és garantia

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

jurídica de titularitat. I diu que la gestió municipal de la neteja i el manteniment, per exemple, no garanteix que la propietat sigui del consistori.

El Congrés estudia la reforma de la norma, que ja compta amb el vistiplau del Senat, però aquesta no tindria efectes retroactius, de manera que a la pràctica el seu efecte seria nul perquè els immobles de més valor ja estan a nom de l'Església. SFlb