"S'ha de perdre la por i denunciar els abusos de l'empresa"

Per bé o per mal, Sandra Giménez no és dona d’acovardir-se. Tant, que no es va acoquinar quan va haver de presentar una demanda contra el gegant tèxtil Zara, on fa 23 anys que treballa. En aquestes dues dècades ha tingut dues filles, que tenen 13 i 9 anys, i tot va anar bé fins que va demanar una reducció de jornada de 40 a 35 hores setmanals. Hi tenia dret, però allò va anar creant una durícia en la seva relació amb el patró.

Els primers anys amb cinc hores menys de contracte no van generar sobresalts, fins que fa un any i mig, segons el relat de la Sandra, la companyia «va iniciar un canvi d’organització que responia a la voluntat de globalitzar les botigues». Ella era coordinadora, i la nova estructura li tenia reservat el càrrec de comercial. «La feina tant me fa, però no acceptaria que toquessin les condicions laborals».

En aquell moment, la seva botiga, al carrer Comtal, estava en obres, així que es va repartir tot el personal per altres locals a Barcelona. Va ser llavors, quan va començar a rebre visites inesperades. «Una directora de zona va venir acompanyada de personal de recursos humans i em va dir que m’havia de replantejar la jornada reduïda perquè no podria complir amb la meva feina». 

Notícies relacionades

Obre el pàrquing de Bonaire a Aldaia, símbol de les mentides de la dana

Doctora Andreea Ciudin: "Prendre l’Ozempic per a l’‘operació biquini’ és una frivolitat perjudicial"

Al tornar a la botiga de prop del Portal de l’Àngel, la Sandra es va trobar que el seu nou destí era el magatzem. A ella no li importava gaire mentre pogués portar el sou de sempre a casa, que incloïa un plus per la categoria. Pocs mesos després, aquell incentiu va desaparèixer. Va ser llavors quan, a través d’un advocat de CCOO, va decidir portar el seu cas als tribunals. Abans d’entrar a judici, l’empresa va voler pactar. Li van tornar els prop de 800 euros que li devien.

La Sandra diu que el seu no és un cas aïllat a l’empresa, però gairebé ningú s’atreveix «a denunciar-la per por de perdre la feina». Anima les dones a armar-se de valor i denunciar la seva situació si és injusta. «Per a les empreses és una publicitat dolentíssima, per això ens pressionen i ens fan agafar por. Però si seguim endavant, si tenim raó i ens queixem, acabaran cedint perquè no els interessa que se’n parli malament».