Doctora Andreea Ciudin: "Prendre l’Ozempic per a l’‘operació biquini’ és una frivolitat perjudicial"

Coordinadora de la Unitat de Tractament Integral de l’Obesitat de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona, ha sigut sempre una ferma defensora dels fàrmacs destinats a tractar aquesta malaltia, que és "biològica», insisteix a remarcar. Però expressa la seva preocupació per la frivolització que sovint envolta aquests tractaments. ¿Està sent l’estiu de l’Ozempic?

Sabem que hi ha un fenomen segons el qual la gent es punxa [el fàrmac] per a l’operació biquini. Ens consta que passa, tot i que no de manera oficial. No ho veiem a la consulta o a l’hospital, però en l’àmbit personal i en el nostre entorn passa. Hi ha amics i persones pròximes que et comenten el tema i que fins i tot et demanen recepta.

¿Quins són els riscos de prendre un fàrmac d’aquest tipus amb un objectiu purament estètic?

L’Ozempic i aquest tipus de tractaments estan destinats a corregir alteracions hormonals i biològiques. Si s’utilitzen sense una bona indicació, sense una escalada de dosi correcta, sense una valoració prèvia i sense seguiment posterior per part d’un metge, poden aparèixer riscos com la intolerància gastrointestinal. Hi pot haver nàusees, vòmits i diarrea. I tot això, sobretot a l’estiu, pot contribuir al risc de deshidratació.

¿Què més cal mirar abans de prendre Ozempic?

Una avaluació nutricional correcta, estudiar els hàbits del pacient i ajustar-los o corregir-los abans d’iniciar la medicació. Si no, poden aparèixer problemes digestius. També és important fer una avaluació correcta de la força, de la massa muscular i de la distribució del greix.

¿Per què?

Perquè és important acompanyar aquest tipus de tractaments amb un exercici físic adaptat, sobretot de força, per preservar la massa muscular, ja que poden induir a una pèrdua de massa muscular. Aquests dos pilars –una correcta nutrició i l’exercici físic– són fonamentals per preservar la salut muscular. Per això es necessita sempre una avaluació complexa abans de començar a prendre Ozempic. I també una correcta escalada de dosi.

¿A què es refereix?

Jo m’he trobat amb persones que comencen directament amb Ozempic d’un mil·ligram. És clar, tenen dolors de panxa, nàusees, vòmits i malestar perquè aquesta dosi és massa. Per això cal fer-ne una escalada progressiva i també cal tenir en compte que no totes les persones tenen necessitat d’arribar a la dosi màxima aprovada. Per això, nosaltres, quan iniciem els fàrmacs amb un pacient, al cap d’una setmana o dues, fem un contacte telefònic a veure com els tolera. I valorem si augmentar la dosi.

¿Què no es recomana?

No està recomanat, sota cap concepte, fer tandes curtes d’Ozempic, com per exemple començar a prendre’l a l’abril per posar-te el biquini al juliol i deixar-lo després, perquè aquests fàrmacs, a l’alterar el metabolisme, influeixen en les hormones. I, sobretot al principi, el cos intenta resistir-se i fa l’anomenada "adaptació metabòlica», és a dir, intenta baixar la taxa metabòlica basal, lluitar contra el fàrmac. Tu no te n’adones, però això indueix al principi a un canvi en el metabolisme, per la qual cosa si abandones la medicació al cap de tres o sis mesos, després recuperes pes molt ràpid. No és un efecte rebot, és la defensa del cos davant això. I el que recuperes és greix. Tot i que tu hagis perdut greix i múscul, recuperes només el greix. Per això no s’ha de prendre Ozempic per força i donar-lo a tothom, fer receptes pels passadissos sense haver vist bé la persona. Mira el que va passar a Anglaterra.

¿Què va passar?

Hi va haver alertes de pancreatitis, tant per pacients que havien començat a prendre Ozempic ells sols amb dosis altes i sense control com per pacients que no havien tingut una valoració mèdica correcta. Apareixen aquestes coses que després posen en perill fins i tot el bon maneig d’aquesta medicació, perquè la gent comença a tenir por.

Sovint es frivolitza amb aquest tipus de fàrmacs.

És que l’Ozempic és per a persones amb obesitat i diabetis tipus 2, que són malalties. Insisteixo que són tractaments seriosos que corregeixen o intervenen en circuits hormonals, en circuits de regulació de moltes funcions del cos. ¿Que això es tradueix en una reducció de greix i millora de l’obesitat? Sí. Però s’han de veure com a tractaments crònics. En la majoria dels casos són tractaments de per vida o, almenys, d’anys de durada, per vèncer l’anomenada memòria del teixit adipós. Aquesta té memòria epigenètica, recorda durant molts anys com estava i vol tornar al punt inicial. Aquesta memòria triga anys a esborrar-se. Per això em preocupa que es trivialitzi tant amb l’Ozempic, que sigui una cosa com me’l poso i mira que formidable que estic. Això et deixa marca en el metabolisme i després no entens què et passa.

És un gran risc.

Sí, és un risc i un perill també per a nosaltres els professionals que ens dediquem a l’obesitat perquè, si això se simplifica i van sortint barbaritats per un mal ús, pot perjudicar el camí correcte de tractament dels pacients que realment necessiten aquests fàrmacs. Són fàrmacs que, ben indicats i ben seguits, funcionen molt bé. Jo no descarto una possible cobertura sanitària en un futur per a casos seleccionats.

¿Seran finançats per Sanitat?

En casos seleccionats, sí. No només l’Ozempic, sinó els fàrmacs d’aquest tipus. Però per a això cal tenir-ho tot molt ben controlat, i veure bé què i com es prioritza. Sabem que l’obesitat és una malaltia molt prevalent i que cap sistema públic de salut pot suportar el finançament massiu. D’acord. Però ben regulat i en alguns casos, jo crec i tinc l’esperança que es faci, perquè és més que necessari i hi ha moltíssima evidència.

Notícies relacionades

Obre el pàrquing de Bonaire a Aldaia, símbol de les mentides de la dana

«El dolor impedeix una vida normal»

¿Què més cal fer?

Ser hàbils i separar aquella obesitat totalment reversible per mals hàbits –perquè també n’hi ha– de l’obesitat amb la base biològica, que no té cap altre remei que donar-li tractament. I aquest mal ús de l’Ozempic, utilitzat per a l’operació biquini, pot perjudicar aquest camí. Per això fa molt mal la imatge de celebrities que se’l prenen per aprimar-se i surten després a la revista Hola! O influencers a Youtube. La gent ha d’entendre que parlem d’una malaltia i el que se’l punxa per perdre cinc quilos i anar a la platja no té indicació.