El secret dels maristes

Els maristes van tapar per sistema molts abusos sexuals perpetrats per professors contra nens de set a 16 anys com a mínim en quatre centres de l’orde religiós a Catalunya: els col·legis de Sants-les Corts i l’Eixample, a Barcelona, el de Badalona i la casa de colònies de Planoles, al Ripollès. L’ocultació metòdica dels delictes de pederàstia es va estendre almenys durant els anys 70, 80 i 90, com ha pogut corroborar EL PERIÓDICO.

La congregació es limitava a traslladar a altres col·legis els docents que acumulaven queixes per abusos, però mai, fins al 2011, ho va comunicar a la justícia. I en l’única ocasió en què ho va fer, va amagar a la jutge que el pederasta Joaquim Benítez havia admès el delicte davant els seus superiors, va denegar informació als Mossos i no va moure ni un dit per indagar si hi havia més nens damnificats. Certament, la justícia tampoc li va exigir res més. Però hi ha una dada rellevant: en aquell moment havien passat 27 anys des que, el 1984, un altre docent enxampés Benítez masturbant un nen al seu despatx. Vint-i-set anys regalats. ¿Quants nens més va poder agredir durant tot aquest temps?

Un altre cas paradigmàtic d’encobriment. El 1972, el director del col·legi de Sants va rebre la queixa d’una família: el seu fill era víctima dels abusos sexuals del germà A. B. Aquest va ser obligat a abandonar el col·legi, però no apartat de la docència, i encara menys denunciat. Va ser destinat a Madrid i Igualada, i el 1982 ja havia tornat a Barcelona, al col·legi de l’Eixample.

¡Quin honor!

Aquell any, la direcció va rebre una queixa similar d’una altra família. I va posar en marxa el mateix procediment. A. B. va desaparèixer i va tenir altres destins abans de tornar a Barcelona, a l’Eixample. Aquí, el 1994, es va repetir la història, ara amb una nena. Llavors, la direcció va etzibar a la mare que si havia passat alguna cosa era a causa dels «provocatius» vestits que portava la nena. A. B. es va jubilar tranquil·lament l’any 2002.

Un altre cas significatiu, el d’A. E., que ha admès a EL PERIÓDICO que grapejava els genitals dels nens encomanats al seu magisteri. Tres d’aquests han explicat les agressions de què van ser víctimes a l’Eixample entre el 1977 i el 1993. La direcció va rebre la primera queixa coneguda el 1977, però no va prendre cap mesura. El pederasta va poder continuar caçant a les aules. El 1993, 16 anys després, va arribar una queixa idèntica. Aquest cop el director va apartar el docent, però va exigir a canvi que la família renunciés a denunciar-lo a la policia. Calia protegir l’honor de la institució. ¡Quin honor!

Llum o tenebres

Ja hi ha vuit denunciats, set professors (tres religiosos, entre aquests el subdirector de Sants-les Corts, i quatre seglars) i un monitor. L’escàndol va esclatar fa un mes, arran d’una denúncia contra Benítez, que va confessar els seus delictes a aquest diari abans de ser citat pel jutge. A més de Benítez i A. E., un altre docent ha reconegut que abusava dels seus alumnes. Es tracta d’A. F., la confessió del qual ha sigut gravada per una de les seves víctimes. El 2011, el germà Lucio Zudaire, denunciat per sis exalumnes per abusos comesos a Badalona, l’Eixample i Planoles, també va reconèixer els seus crims en una conversa gravada per una víctima seva.

Notícies relacionades

La confessió d'un altre pederasta dels Maristes, A. F.: "Era com si ho féssim de nen a nen"

Les víctimes de Benítez no volen els Maristes com a acusació

La profusió de denúncies policials (una trentena en un mes) i de testimonis periodístics de víctimes i pederastes contrasta radicalment amb el fosc mur de silenci erigit per la congregació. L’hermetisme dels maristes encaixa més amb l’ordre d’ocultació dels abusos que el Vaticà va dictar el 1962 que amb l’exigència de transparència del papa Francesc.

Parapetats rere dos comunicats dels claustres i les ampes (coincidents tots dos en la reclamació que la premsa s’allunyi del cas: eloqüent reclamació, ja que sense la premsa no hi hauria hagut cas), els maristes han denegat les innombrables sol·licituds que aquest diari els ha dirigit per saber la seva versió. Les preguntes continuen retrunyint a la recerca de llum. Però de moment només hi ha tenebres.