La confessió d'un altre pederasta dels Maristes, A. F.: "Era com si ho féssim de nen a nen"

“Ho sento, noi”, diu l'home, al voltant de la setantena. “N'estic súper penedit”, afegeix. Quan el seu interlocutor, un exalumne seu que està gravant la conversa, li demana que li expliqui com se sentia quan es masturbava sobre ell, un nen, A. F. només és capaç de pretextar: "Era com una cosa de nens, com si fos de nen a nen”.

Un altre pederasta dels Maristes ha confessat haver abusat dels seus alumnes. És el tercer. Es tracta d'un docent. Les seves inicials són A. F. I les cinc víctimes localitzades per aquest diari el descriuen com "un monstre” que els va agredir sexualment mentre cursaven EGB a l'escola de Sants-les Corts de Barcelona, la dècada dels anys 80.

"He fet coses que, si ho penso fredament, ni jo me les explico", reconeix A. F. "Et demano perdó, t'ho dic amb sinceritat", li repeteix a J., la víctima que té al seu davant, tants anys després. J. no es dóna per satisfet: "Van ser centenars de vegades, centenars de vegades", li recorda. "¿Les has comptat?", insisteix l'exalumne. "No", respon l'exprofessor. I llavors assaja un altre pretext: "Jo, la culpa, la dono a un tractament [capil·lar] de merda que usava llavors. Portava placenta humana, i no sé si això em va rebotar o què..." 

Amb aquesta revelació ja són tres les confessions de professors dels Maristes que han admès les acusacions que els seus expupils van fent públiques a poc a poc. El primer a reconèixer-ho a EL PERIÓDICO va ser Joaquim BenítezJoaquim Benítez, el professor de gimnàstica del col·legi de Sants-les Corts sobre el qual pesen 20 denúncies i a partir del qual s'ha anat destapant l'escàndol de pederàstia escolar més greu que es coneix a Espanya. El segon va ser A. E., un docent de l'escola de La Immaculada, a l'Eixample, que, en una entrevista amb dos periodistes d'aquest diari, va admetre que grapejava els genitals de les seves víctimes.

El tercer és A. F. Una de les seves víctimes, J., va relatar en una commovedora entrevista amb EL PERIÓDICO, publicada el 9 de febrer, com A. F. l'havia violat durant sis anys, dels 8 als 14. Una reportera del diari va entrevistar dies després A.. F., que va negar les acusacions i les va atribuir a alumnes "mentiders". En vista de les declaracions autoexculpatòries del pederasta, J. es va proposar desemmascarar-lo. Va decidir llavors anar a veure'l personalment per arrencar-li una confessió i gravar la conversa. Va contactar de nou amb els reporters d'aquest diari, a qui va comentar la seva decisió i va oferir la gravació de la conversa amb el seu agressor. J. va anar trobar-se amb el seu exprofessor el matí del 3 de març, equipat amb una càmera oculta.

J.: ¿Per què a mi? 

A. F.: Veia que eres un noi col·laborador en tot, i em va agafar aquesta vena amb tu.

J.: ¿Jo era el tonto?

A. F.: No, era com si jo fos un nen també. Era com una cosa de nens, com si fos de nen a nen.

J.: Però què senties quan m'omplies d'esperma?

A. F.: No ho sé... Era com si fóssim nens.

J.: Ja, però a un nen no...

A. F.: Era com de nen a nen.

J.: ¿Hi va haver més víctimes?

A. F.: No, no [Cinc exalumnes acusen A. F. d'haver abusat d'ells, tres dels quals l'han denunciat davant la policia]. 

En aquesta gravació, publicada en exclusiva per aquest diari, A. F. confessa les atrocitats relatades per J. El 4 de març, 24 hores després de la conversa gravada entre víctima i victimari, un reporter d'EL PERIÓDICO va tornar a parlar amb A. F., a la mateixa vivenda on aquest es va confessar a J., per preguntar-li novament si els testimonis dels cinc exalumnes entrevistats eren verdaders. Va respondre que no en tres ocasions. En l'última, va ser informat que J. assegurava que el dia anterior havia mantingut una conversa amb ell i que havia confessat. L'exprofessor ho va tornar a negar i va pretextar que el 3 de març ell va estar tot el dia fora d'aquella casa. La gravació de J. demostra que aquell dia A. F. no només era a casa seva, sinó que va reconèixer que havia abusat del seu exalumne "més de cinquanta vegades". 

EL TRUC FINAL

L'esclat, fa un mes, de l'escàndol d'abusos sexuals que ja afecta set docents i un monitor de dos col·legis Maristes de Barcelona va fer que el mestre jubilat A. F. deixés el seu domicili habitual a l'Hospitalet de Llobregat i s'ocultés a la seva segona residència, a Osona. 

Els cinc exalumnes que han denunciat els seus abusos recorden A. F. com el “rei de l'escola” i el docent més admirat del centre de primària durant molts anys, però també com un pederasta que va abusar sexualment de tots ells. El descriuen com un depredador meticulós, que es va afartar d'acorralar-los sota pretextos ben teixits, per quedar-se a soles amb ells. El docent, seglar, era el referent “enrotllat” en un recinte escolar religiós. Muntava obres de teatre, organitzava les colònies i sabia fer trucs de màgia. Sota la seva ala de drac, acollia cada any un alumne diferent. Aquest pupil “protegit” és qui acabava coneixent el costat fosc d'A. F. Com a J., que va decidir que l'últim truc de màgia li faria ell.

UN TIMBRE FALS

J., que ara té 42 anys, necessitava encendre el llum que il·luminés el costat fosc d'A. F. El mateix que el col·legi es va negar a veure durant anys i el mateix que els capritxos de la llei, incapaç de perseguir agressions sexuals tan antigues, amenacen d'enterrar per sempre.

Notícies relacionades

El testimoni de 5 víctimes que van patir els abusos sexuals d'A. F.

El secret dels maristes

Dijous, poc abans de les onze del matí, J. es va presentar davant d'una casa adossada d'un petit poble d'Osona. Davant de la porta, envoltada de testos amb plantes mortes i un bol amb restes de menjar per a gats, va trobar un cartell: “Timbre”. Al costat, el timbre. A. F. és “un encantador de serps”, va recordar llavors. Un “il·lusionista” que s'ha passat la vida desviant l'atenció amb focs d'artifici que ocultaven les seves verdaderes intencions.

Amb les cames tremoloses, va agafar aire i va observar bé abans de trucar a la porta obeint a un cartell tan evident. A l'altre costat del marc va descobrir un altre timbre. “Típic d'A. F.”, es va dir. “Si premo el del cartell, sabrà que és un desconegut i no obrirà”. J. va trucar a l'altre i va trencar l'encanteri: gairebé 30 anys després, el “monstre” que li va destrossar la infància, va aparèixer al seu davant. A. F. el va invitar a passar, i a l'interior d'una casa fosca, mal ventilada, J. va passar comptes pendents que el perseguien des de feia molt temps. Va aconseguir que aquell il·lusionista, aquell mag que es va cansar de fer trucs per acabar abusant d'ells sense cap escrúpol, digués la veritat.