Pere Izquierdo: «En la vida, o et fas ric tu o protegeixes la riquesa comuna»

Arqueòleg i tècnic especialista en patrimoni de l'Ajuntament de Sitges, ja era ecologista quan reciclar era cosa de quatre hippies. Estava previst que l'entrevista es desenvolupés en terra, al Garraf, on Pere es va iniciar en l'activisme verd. Però la xerrada acaba a bord d'una barca del port que es balanceja a prop del penya-segat de la Falconera [a la foto], on desemboca un riu subterrani contaminat.

Pioner de l'ecologisme. Des dels 9 anys fins avui, no ha deixat de defensar el Garraf.

-La primera manifestació ecologista documentada a Catalunya va ser la del 10 de febrer de 1972 a Gavà contra l'abocador del Garraf. Avui fa justament 44 anys. ¡Jo hi era! Tenia 9 anys, era una criatura.

-Una edat primerenca per anar de mani. Vaig néixer a Gavà i vaig entrar en l'ecologisme perquè era escolta. Coneixíem el massís del Garraf com la palma de la mà i l'abocador era una agressió brutal, però també la urbanització salvatge, les pedreres, els camps de tir, les línies d'alta tensió… S'estaven carregant un espai que estimàvem.

-Encara no hi havia consciència ecològica. No. Llavors s'embrutava sistemàticament i es veia la muntanya com un espai improductiu on es podia fer qualsevol cosa. Era difícil que la gent entengués per què lluitaves, fins i tot n'hi havia que reien.

-Vostè va ser dels pioners a Catalunya. N'hi va haver altres abans. Escoltes, independentistes, gent de l'extrema esquerra, del moviment obrer... tots teníem consciència ecològica. Feminisme, ecologisme i pacifisme eren una sola lluita per a nosaltres. La gent del Garraf, del moviment antinuclear, de la defensa de Gallecs i dels volcans d'Olot van ser tots pioners.

-Vostè va optar per estudiar arqueologia. Com l'atmosfera, el mar i els boscos, els monuments i els jaciments són propietat de tothom. En la vida pots plantejar-te fer-te ric tu o protegir la riquesa comuna i jo he optat per la segona cosa.

-Les accions espectaculars de Greenpeace van posar de moda l'ecologisme. El 1986 vaig participar en una de les seves primeres accions a Espanya contra l'abocament de residus industrials a la badia de Portman. Va ser una acció molt sonada.

-¿Va ser un guerrer de l'arc iris? [Riu] No vaig ser dels bèsties que van taponar la sortida de la porqueria, jo ni tan sols vaig baixar del vaixell. Em vaig passar dos dies inflant globus que deien: Salvem el Mediterrani.

-Tornem al Garraf. Als 19 anys acabats de fer ja és secretari de la coordinadora contra l'abocador.Vam muntar manifestacions, acampades, vam tallar el pas als camions carregats amb les escombraries de Barcelona... Vam fer suficient rebombori perquè la Diputació es tragués de la màniga el Parc Natural del Garraf. D'alguna manera vam guanyar; si no s'hagués fet res, potser l'abocador seguiria funcionant.

Notícies relacionades

L’escàndol de les religioses intervingudes amenaça el ‘boom’ dels retirs secrets

Cau una trama que tramitava padrons falsos a migrants a Palafrugell

-Es va tancar el 2006 però en 32 anys va acumular 25 milions de tones d'escombraries. Ningú sap el que està passant a dins de la muntanya, però a sis quilòmetres de distància desemboca un riu subterrani, la Falconera, ¡i l'aigua surt d'un groc espès i fa pudor de podrit! Al riu s'hi pot accedir a través d'una cova que està al nivell del mar i un grup d'espeleòlegs que s'està jugant la vida per estudiar-la al·lucinen de com la contaminació canvia l'entorn cada dia.

-¿I és per l'abocador? És clar. El Garraf està compost per pedra calcària, que és porosa, i el terreny no estava impermeabilitzat. Els lixiviats [residus líquids] es filtren i surten per aquest riu. I pensar que porta gairebé tanta aigua com el Llobregat i que es va voler utilitzar per proveir d'aigua Barcelona... ¡Ara vessa al mar àcid sulfúric i de tot!