Brigitta Lamoure: "Jo gai i transformista i en un taller mecànic"

-La meva vida ha sigut un desastre, però ara sóc feliç. Fa set anys que sóc feliç.

-¿Què vol dir? Vull dir que abans d'això va ser horrorós. Per començar, vaig ser un fill no desitjat. No he rebut mai carinyo, no hi estic acostumat. Fins ara m'estic acostumant a deixar-me estimar.

-He llegit a algun lloc que va ser carnisser. He fet de tot. Vaig començar als 18 anys netejant cases. La meva madrastra no ens volia, i a tots els germans ens va anar fent fora de casa. Deixava una bossa d'escombraries plena de roba a la porta i no podies tornar a entrar.

-¿Què va fer? Vaig venir caminant a Barcelona: a peu a Barcelona des de Barberà del Vallès, no s'ho perdi. Era tan petit i tan innocent que ni em va passar pel cap viatjar sense pagar.

-¿En què més ha treballat? Cuidant iaios, venent llibres, en una peixateria… Però la principal feina que vaig tenir va ser de carnisser.

-Això. Carnisser. Vaig començar sense cobrar, desossant pollastres. Hi ha un espectacle que faig amb The Chanclettes en què jo especejo el meu company a l'escenari. ¿Sap per què ho faig tan bé? Doncs perquè sé de carnisseria.

-¿Va ser carnisser molt temps? Durant 19 anys. Vaig agafar aquella feina com n'hauria pogut agafar qualsevol altra; va ser la meva manera de sobreviure. En el món del teatre els crida tant l'atenció que em coneixen com «el carnisser». Però va arribar un punt que em vaig cansar de la carnisseria i durant uns mesos em vaig dedicar a vendre línies de telefonia mòbil en llocs sense cobertura.

-¿Com? ¡Una estafa! Va ser horrible, horrible. Enganyant la gent. Així que ho vaig deixar córrer. Després vaig treballar en un taller mecànic.

-No l'hi veig, la veritat. Un ambient molt masclista, sí. Imagini's, jo gai i transformista. Recordo que hi havia el típic pòster d'una tia en pilotes, així que jo vaig dir: «¿Per què no poseu també el dels bombers? Jo a casa en tinc un». N'hi havia alguns d'ells que em rebutjaven, però al final me'ls vaig guanyar a tots i van acabar estimant-me molt. I després sí, només m'he dedicat a l'espectacle.

-¿Per què no abans? ¿Recorda el que li he dit al principi? ¿Que ara sóc feliç? ¿Que fa set anys que sóc feliç? En gran part té a veure amb el fet que fa set anys vaig conèixer el meu marit actual. Ell va ser el que m'hi va animar. Així que vaig venir a Barcelona, a fer un curs per ser actor.

-¿On estava abans? A l'Hospitalet de l'Infant. Encara hi visc. Vaig pujant i baixant.

Notícies relacionades

Els deures que tindrà damunt la taula Lleó XIV: de les pugnes internes, a la pederàstia i el paper de les dones

La Cirurgia Plàstica triomfa entre els MIR i aquests són els motius: "La nostra feina és molt àmplia i va molt més enllà de l'estètica"

-¿Va ser llavors quan es va inventar Brigitta Lamoure, al fer el curs? No, Brigitta Lamoure ja existia d'abans, i funcionava sola, però jo volia estudiar per actuar perquè el que de debò volia era ser actor. Perquè m'entengui, el món de l'espectacle jo sempre l'he portat a la sang. Jo veig una caixa de cervesa i m'hi enfilo, necessito l'escenari. La Brigitta va néixer fa 10 anys, per a la festa d'aniversari de la meva germana. Era un personatge per a la festa, per fer feliç la gent, per fer una sorpresa, i la sorpresa justament és que ara visc d'ella.

-Ara la Brigitta és una cara televisiva, ha fet fins i tot les campanades a BTV, però això és recent. ¿Què feia abans? De tot. Festes privades, comiats de soltera, aniversaris, aniversaris de casament... Aquests van ser els inicis. Però que consti que la Brigitta no és un paper, jo em vesteixo fina i femenina però no em crec que sigui una dona. La Brigitta sóc jo.