Enrique Romero: «'La guía del zurullo' és una denúncia ciutadana»

Entre maig i desembre de l'any passat, Enrique Romero va enviar diversos correus a l'Ajuntament de Mollet del Vallès queixant-se per l'excés d'excrements als carrers del seu barri, Can Borrell. El primer el va titular simplement Els gossos a Can Borrell. Al juliol en va enviar un altre amb un encapçalament més eloqüent: Els gossos a Can Borrell i les seves defecacions. A l'últim, que va enviar al desembre, hi va posar: Torno a la càrrega amb els gossos i l'educació que reben dels seus amos. Potser a l'ajuntament pensaran que Romero és un ciutadà primmirat; és una possibilitat, però un veí no es queixa durant un any de les caques de gos al seu veïnat per passar l'estona.

És veí de Mollet del Vallès i porta a terme una singular campanya contra les caques de gos.

-Expliqui'm què va passar. ¿Va arribar un dia que tanta caca li va resultar intolerable? Doncs sí, més o menys. És una vergonya. Passa en aquest barri i en altres, i quan parles amb la gent conscienciada tothom diu el mateix, que hi ha voreres per les quals ni es pot caminar. El parc de Can Mulà és gairebé tot un pipicà. És un drama generalitzat. Baixant aquí a la dreta hi ha una rambleta que sembla més aviat el defecador municipal. I un dia, passejant per allà, em vaig dir: «Ah, doncs començaré a fer fotos».

-¿Per documentar el seu malestar? Per posar-les al correu que volia enviar a l'ajuntament, com a prova, perquè veiessin que no m'estava inventant res.

-Això al maig, ¿oi? ¿Què li van respondre? Era just abans de les eleccions; de seguida va venir el cap de policia a veure què passava.

-¿I? ¿Què li va dir? Que estaven al corrent del problema i que hi estaven treballant. Que els agents cívics se n'estaven ocupant.

-A tot arreu on la gent té gossos hi ha caques. És un problema universal. Sí, però jo crec que aquí el problema és més agut. ¿Sap què no hi ha aquí i, en canvi, sí que hi ha en altres llocs? Cartells, avisos dels que adverteixen sobre les multes. De fet, quan surto de Mollet i veig cartells d'aquests també en faig fotos i les pujo a Instagram.

-Instagram. Parlem-ne. Perquè una cosa és fer fotos i enviar-les a l'ajuntament i una altra és publicar-les a internet. Això va sortir del meu fill, d'un dia que parlàvem del tema i se li va acudir això d'Instagram, així que vam obrir un compte: La guía del zurullo. Ara hi ha més de 100 fotos. Cap de repetida, per desgràcia. I no he penjat les que vaig fer el cap de setmana.

-La guía del zurullo. Cent fotos de caques. La guía del zurullo és una denúncia ciutadana i pretén conscienciar la gent, aquest és el seu sentit. També he creat els hash-tags #molletdelboñigo, #civismemollet, #gossos&civisme, #perros&civismo, #cagadas_perros i #meadas_perros.

-¿Què n'opinen els seus veïns? Aquestes coses solen crear conflicte. Els veïns ho saben. De la primera carta que vaig enviar a l'ajuntament en vaig ficar una còpia a totes les bústies del carrer.

-¿I els amos de gossos? Ja ho veu. El senyor de la imatge és veí i té gos i no el molesta aparèixer a la foto. ¿Per què? Bé, vostè ja ho ha vist, porta les bossetes de plàstic a la butxaca.

Notícies relacionades

Una quinzena de grans ciutats encara no multen els vehicles vetats

Un registre ‘online’ permetrà a les ciutats multar a les ZBE

-¿Què ha de passar perquè deixi de fotografiar les caques, d'enviar cartes…? Jo el que vull és que es prenguin aquest problema seriosament. Com li dic, no hi ha cartells enlloc per avisar els amos de gossos. A vegades surten anuncis en un diari gratuït local, però està clar que han de fer alguna cosa més. I a més, ¿sap què? Jo crec que les entitats animalistes també hi haurien d'ajudar, fer pedagogia entre els amos de gossos.

-¿A la gent no li crida l'atenció veure'l fent fotos? No, ningú em diu res. Potser es pensen que estic boig.