La intel·ligència artificial publica els seus secrets

La majoria de les grans companyies tecnològiques (Google, Facebook, Microsoft, Nvidia, IBM) han fet públic durant aquest últim mes el software de complexos programes d'intel·ligència artificial per donar un impuls a aquesta disciplina, que està cridada a canviar el futur de la humanitat en pocs anys. És un intent de popularitzar la revolució cibernètica, que es basa a crear ordinadors capaços d'aprendre per si mateixos a realitzar tasques molt complexes de forma autònoma a partir de milions d'estímuls. Més enllà d'ensenyar a pensar les màquines, es tracta que les màquines pensin soles.

El novembre passat, Google va decidir passar a software lliure (una llicència que permet copiar, modificar i distribuir) el codi de Tensor Flow, un programa que és la base del reconeixement de veu i imatges que la companyia aplica als seus productes, com Google Now, Googles, Tranlator, l'assistent de veu o Google Maps. Segons els experts, Tensor Flow és una eina versàtil que pot adaptar-se a gairebé qualsevol camp, però que necessita per desenvolupar-se l'anàlisi de grans quantitats de dades.  

Amb aquest tipus de programes d'intel·ligència artificial, o més concretament, de l'anomenat coneixement profund (deep learning), s'aconsegueix que els filtres de spam funcionin correctament, que el mòbil ens entengui i ens respongui per veu quan li demanem alguna cosa o que el cercador d'internet relacioni imatges amb un mateix tema, per exemple. Els programes més avançats, com el Watson d'IBM, estan sent entrenats per dissenyar tractaments mèdics a partir de l'anàlisi de proves mèdiques diagnòstiques, dissenyar estratègies de negoci a partir de comportaments d'usuaris o fins i tot crear receptes de cuina. Però també són la base dels cotxes sense conductor i de moderns robots assistents.

DESCRIPCIÓ D'IMATGES

Després de l'anunci de Google es va desfermar la febre i Microsoft va decidir fer el mateix amb el programa que utilitza que aprenguin els seus ordinadors (Distributed Machine Learning Toolkit). IBM ja havia obert al juny el codi font de SystemML, capaç de trobar patrons entre milers de dades i el fabricant de targetes gràfiques Nvidia el seu Digits. En aquest últim mes, Facebook ha distribuït els mòduls que usen per a l'estàndard Torch, la Universitat de Stanford ha publicat un algoritme que descriu imatges en llenguatge natural i Baidu, el gegant xinès d'internet, ha publicat el codi del seu software de reconeixement de veu (en xinès). 

Altres grans en intel·ligència artificial, com Amazon, Apple, Airbnb, Netflix o Pinterest, no han fet cap pas en aquesta mateixa direcció. Tampoc IBM, que ha obert una petita part del seu software, però no el de Watson, en què es basa la nova estratègia de la companyia i que passa per ser un dels més avançats del món. Enginyers de Twitter han col·laborat en projectes ja existents.

Però investigadors i petites empreses s'aprofitaran d'aquests programes. “És curiós que la Unió Europea pagui als desenvolupadors perquè utilitzin tecnologies creades a Europa, com Fiware, però després els grans d'internet ofereixen gratis el software i a més amb suport”, assenyala Simon Lee, cofundador de la incubadora d'empreses de big data Incubio.

ATRAURE TALENT

“Per a les empreses que alliberen software, és una manera d'atraure talent i de disposar de millors productes, perquè hi ha més programadors que es miren el software i detecten fallades i a més més gent s'hi familiaritza”, assenyala Jaume Gibert, investigador d'Eurocat.

Notícies relacionades

Fotos familiars per anar aprenent

Mor Enric Morist, el somriure enmig del desastre

“Ha sigut una mica una competició entre grans empreses a veure qui n'aportava més. El problema d'aquests programes, que són molt complexos, és que sense un volum considerable de dades no serveixen per a res”, afirma Jordi Torres, catedràtic de la UPC i director científic del Barcelona Supercomputing Center, que acaba de publicar un llibre sobre Tensor Flow, que es pot consultar gratis a la seva web.

Aconseguir aquests volums de dades no és senzill, i aquí Yahoo ha ofert informació que han generat els usuaris en les seves plataformes web durant quatre mesos perquè siguin analitzats. Baidu també ha usat una 'app' en què els usuaris poden jugar amb les seves fotos mentre van entrenant un algoritme de reconeixement visual. Per a les petites empreses, però, aconseguir dades de qualitat que funcionin i malgrat els grans repositoris mundials, no és tan senzill.