ABUSOS DE LES COMPANYIES DIGITALS

Xarxes dictatorials

Les xarxes socials restringeixen els drets dels usuaris a consultar, cancel·lar o esborrar la seva informació

Molts termes d'ús permeten a les empreses d'internet tancar sense avisar els seus clients

 

  / JULIO CARBÓ

3
Es llegeix en minuts
Carmen Jané
Carmen Jané

Redactora

Especialista en Periodista especialitzada en tecnologia, continguts digitals i elearning. Escric des de Última Hora.

ver +

Fotobloc, la primera xarxa social de fotografia, fundada el maig del 2002, va tancar el 4 de gener sense previ avís als més de 33,5 milions de clients que deia que tenia registrats. Alguns tenien comptes 'premium' i suposadament pagaven o havien pagat una subscripció mensual, encara que la gran majoria eren comptes gratuïts, amb funcions limitades. Després de diversos mesos amb queixes d'usuaris per accedir al servei, la web ja no està operativa i les seves 'app' ja havien sigut retirades de les botigues mòbils sense cap ¿més explicació. El pitjor és que, segons els seus termes d'ús, ho podien fer.

Ha sigut l'últim cas d'una pràctica avalada per unes condicions d'ús que el pròxim reglament europeu de protecció de dades vol limitar: que les empreses de serveis a internet no puguin tancar sense avís previ ni cedir dades o material dels usuaris a altres companyies sense consentiment d'aquests. I que els usuaris siguin sempre els propietaris de la seva informació i la puguin revocar o esborrar, amb acceptacions de consentiment que els exigeixin accions.

Moltes són les perles que es colen en les condicions d'ús, polítiques de privacitat i altres, que són en principi el contracte pel qual un usuari subscriu un servei i que ningú s'acostuma a molestar a llegir. Si es revisen, es troba, per exemple, que els comptes no són 'heredables' ni transferibles (vàlid per a la biblioteca de música i llibres d'Amazon i Apple), que els serveis d'emmagatzematge poden tancar sense previ avís (Dropbox), que hi ha webs que canvien el nom de l'usuari sense haver-lo d'avisar (Vine) o serveis de còpies de seguretat que no garanteixen que les dades no estiguin corrompudes o no es puguin utilitzar (Apple),Apple denuncia Jorge Morell, advocat d'Abanlex i creador del blog Terminosycondiciones.és, que fa anys que compara les diferents versions dels contractes de les empreses d'internet amb els seus clients.

Amazon i Apple no permeten que  les col·leccions de llibres i música puguin ser transferides o heretades

Els jocs 'on line', a més, no permeten als usuaris exportar res del que fan a dins de la plataforma. L'últim cas ha sigut el popular Minecraft, que ha canviat els seus termes per dir que qualsevol contingut que publiquis ho fas de forma “mundial i indefinida” i que d'allà no surt.

DEBAT JURÍDIC

“No està tan clar que una web com Fotobloc pugui tancar sense avisar els usuaris perquè retirin el seu contingut. Depèn de les condicions d'ús, però s'ha d'obrir un període de temps raonable perquè l'autor de les fotos, a qui empara el seu dret moral com a autor, pugui retirar el seu contingut. En aquest sentit, seria possible una demanda”, explica Juan Miguel Pulpillo, advocat de l'agència de drets d'autor Escrow.

També hi ha casos en què s'apliquen legislacions d'altres països que contradiuen la nacional. Airbnb, per exemple, sol·licita 6,25 euros als usuaris de la Unió Europea i 10 euros als del Regne UnitAirbnb per exercir el dret reconegut d'accedir a les dades personals, que es remeten “per escrit”. La companyia ho justifica perquè la central europea està a Irlanda, i apliquen la legislació irlandesa, i per això és legal.

Airbnb demana diners per  enviar la informació que té d'un usuari perquè aplica la llei irlandesa, que l'empara

La llei espanyola, en canvi, estableix que aquest dret sigui “gratuït” i “per un mitjà senzill” i admet que pugui ser a través d'una pantalla, no forçosament per escrit, recorda l'Agència Espanyola de Protecció de Dades.

CONTINGUTS AMB DRETS MORALS

Però no només són les dades personals dels usuaris sinó també, en molts casos, continguts que ells han pujat com fotos o vídeos, que passen a considerar-se actius de l'empresa. “Encara que en general, totes les empreses d'internet diuen que el contingut és propietat de l'usuari, les condicions en què s'administra són tan àmplies que aquests drets personals es dilueixen”, assenyala Morell.

Notícies relacionades

“Una xarxa social, ¿què té? El 'software', els usuaris i, si n'hi ha, continguts. Res més. I això és el que es ven”, explica José Domecq, responsable a Espanya de Tradespotting i exresponsable de Mipasado.com, una de les primeres webs que explotaven els vincles amb antics companys de classe. El que no és possible, recorda Domecq, és fragmentar aquest contingut. “No es poden vendre les bases de dades. En tot cas, es ven l'empresa”, assenyala.

Aquesta condició, no obstant, s'ha de notificar als usuaris del servei amb les noves condicions d'ús, coincideixen els advocats. “S'ha de demanar consentiment als usuaris quan es canvien les condicions d'ús, perquè el nou propietari pot voler destinar-lo a un altre fi”, afirma Morell.