La nit de Cap d'Any més solidària

La notícia va córrer impulsada per les xarxes socials i pels grups de whatsap, barrejada entre els bons desitjos d’Any Nou i les bromes nadalenques més desbaratades. Però a mesura que avançava la nit de Cap d’Any, cada vegada feia més mal pensar «en un nen de 3 anys sol al bosc». Com que el Jordi continuava sense aparèixer, molta gent va decidir deixar de banda les celebracions, sense importar les copes de més que portessin, i actuar. La resposta va saturar de seguida la capacitat de gestió dels equips d’emergència, que fins i tot van rebutjar ajuda emplaçant la gent a presentar-se a les set del matí a l’Ajuntament de Camós, per buscar de seguida que sortís el sol. Moltes d’aquestes trucades les van fer mossos i bombers que estaven de vacances.

    Un agent que viu amb les seves dues filles a Besalú ho resumeix així: «Sentia que estava a pocs quilòmetres i que podia donar un cop de  mà, no ho podia ignorar». Malgrat que la recerca no es va aturar en cap instant de la nit, la injecció de voluntaris va entrar en acció a primera hora. «Hem començat convençuts que apareixeria. Érem molts i amb la llum del dia ho veuríem de seguida», explicava un cooperant.

    Cada grup estava dirigit per un bomber que els donava l’ordre d’avançar mantenint entre ells el contacte visual de manera permanent. «Una indicació que ningú ha pogut complir, teníem tantes ganes de trobar-lo…», admetia després amb un somriure. La convicció de l’inici es va anar convertint en nerviosisme, primer, i en frustració, després. Dins la casa, assetjada per policies, bombers, polítics i periodistes, estaven més abatuts. Un amic dels pares va explicar que tots havien passat la nit en blanc i que els Mossos d’Esquadra no havien deixat d’animar-los assegurant que el dispositiu era bo i que el Jordi apareixeria en qualsevol moment. Promeses en les quals els costava de creure.

«SE L’HA EMPASSAT LA TERRA»/ L’Albert, un veí de Llagostera de 34 anys, no entenia què passava: «Si penses en l’orografia de la zona, plena de desnivells impossibles de superar per a algú de la seva edat, i la quantitat de gent que hi ha buscant no té cap sentit que encara no l’hagin trobat. És com si se l’hagués empassat la terra», raonava descoratjat a mig matí, quan la recerca semblava que no tindria fi.

    Però el Jordi havia aconseguit el que semblava impossible: amb només tres anys havia completat una odissea a les fosques que espantaria qualsevol persona adulta i, després de 20 hores entre els animals del bosc, va arribar fins a la masia de Can Ventós, lluny d’on semblava lògic buscar-lo.

Notícies relacionades

Trobat sa i estalvi el Jordi, el nen de 3 anys perdut des de dijous a Camós

Jordi Martínez Font: "El sentit de transcendència ajuda a afrontar millor la mort"

    La Serra d’en Mont, on està amagat el Mas Serrallonga, ha viscut aquest 1 de gener una onada de solidaritat encarnada per centenars de ciutadans que volien buscar el Jordi.

    Els Mossos al final van haver de tallar les pistes forestals d’accés per evitar que les seves ganes d’ajudar acabessin obstaculitzant la tasca dels professionals. Els voluntaris eren, la gran majoria, bons coneixedors del lloc equipats amb roba tècnica i bastons. Un tenia una esgarrapada a tocar de l’ull que donava la mesura de fins a quin punt estaven compromesos amb la missió. La gesta del Jordi els ha brindat un final feliç que, sens dubte, s’han guanyat a pols.