L'Atenes catalana

L’Atenes catalana encara no ha donat a llum cap Plató, ni cap Aristòtil, però ha aconseguit, de moment, que una generació de nens d’un mateix poble hagin après a reflexionar abans de prendre la paraula i a respectar les opinions dels altres. Tot un repte en aquesta societat d’immediatesa, marcada pel ritme que imprimeixen les pantalles. A Argentona (Maresme), tots els estudiants del municipi participen des dels 4 anys en debats filosòfics –adaptats, per descomptat, a cada edat–, en una nova metodologia que apliquen els quatre col·legis de primària i l’institut de secundària de manera coordinada. I això, afirmen els adults, ja està arrelant en la manera de ser i en el rendiment escolar dels joves.

«D’ençà que hi ha filosofia al centre, els professors hem detectat un canvi significatiu d’actitud entre els estudiants: d’entrada, són més respectuosos entre si, perquè des de petits saben que totes les opinions són vàlides, encara que no coincideixin amb les seves», explica Mònica Jiménez, directora de l’escola pública Argentona, un dels col·legis de la localitat.

Els nens d’aquesta escola són capaços d’escoltar un company amb atenció, valorar les coses amb sentit crític i exposar raonaments d’una manera ordenada, cosa que és gairebé excepcional en nanos d’aquestes edats. L’exemple, la classe de P5 a càrrec de la mestra Roser Admetlla, en què la classe de Filosofia comença amb una discussió sobre quines normes regiran, fins a final de curs, els debats. «S’haurà d’aixecar la mà per demanar permís per parlar», proposa un nen. «Sí, d’acord, però que els que parlin no diguin ximpleries», suggereix la Núria, una altra de les joves estudiants. «I que la gent pensi bé les coses abans de parlar», conclou la Nora.

«La iniciativa té uns avantatges pedagògics evidents», subratlla Àngel Puig, regidor d’Educació a l’Ajuntament d’Argentona i un dels principals responsables que aquest sigui el poble dels petits filòsofs. «El fet que des de petits s’acostumin a reflexionar i a debatre sobre diferents assumptes i aplicant diferents corrents de pensament, estimula el seu sentit crític i la seva capacitat d’iniciativa i de resolució de conflictes», precisa el regidor. «També potencia la seva creativitat i la seva curiositat», afegeix Glòria Arbonés, directora del Grup IREF, l’entitat que coordina aquesta activitat i prepara els materials de treball dels alumnes.

 

UNA ALTRA FORMA DE PENSAR

L’experiència d’Argentona s’inscriu dins del programa Filosofia 3/18, que té, al seu torn, l’origen en la Philosophy for Children que Mat-thew Lipman va iniciar el 1969 als Estats Units. La seva inspiració va ser la filosofia pragmàtica, i «l’objectiu, que cada estudiant pugui interioritzar el procés d’una investigació com a mètode de treball per al seu propi desenvolupament», va defensar Lipman, que va concebre el programa com una combinació de tallers creatius mitjançant la discussió filosòfica. 

«No es tracta d’explicar les teories de Plató, de Kant o de Schopenhauer a nens tan petits, sinó d’incentivar en ells maneres de pensar i de raonar a partir de les diferents escoles filosòfiques», precisa Arbonés, continuadora del llegat que a Catalunya van iniciar, el 1984, els filòsofs Josep Maria Terricabras, Irene de Puig i Eulàlia Bosch, entre d’altres. «Ells van dissenyar els primers materials, pensats per a cada franja d’edat», afegeix Marta Martí, educadora de l’entitat.

Notícies relacionades

Els debats s'expandeixen amb la nova assignatura de Valors

Els experts alerten de l’avenç de les malalties del fetge

El programa també té impacte sobre el professorat. «És inevitable que els adults, a mesura que avança el curs, vagin modificant la seva manera de pensar i de veure les coses. Les reflexions dels alumnes també els calen», observa Arbonés. Els docents reben formació de l’IREF per saber com abordar els temes de debat que es plantegin a classe.

«Costa entendre que hi hagi lleis que posin traves a aquesta classe de projectes», observa el regidor Puig, que treballa colze a colze amb la xarxa local d’associacions de pares d’alumnes d’Argentona. «Quan veus els resultats, també en termes d’èxit acadèmic, quedes convençut que ha sigut una decisió encertada», destaca el regidor d’ICV.