Els afectats per l'atropellament massiu del baixador de Castelldefels reclamen per danys

Sense recursos i sense suport, les famílies de les víctimes de l’atropellament massiu del 23 de juny del 2010 a l’estació de tren de Castelldefels-Platja continuen la seva lluita per demostrar la responsabilitat de Renfe i Adif en l’accident, que va causar 12 morts i 17 ferits. La causa penal, que es va allargar durant cinc anys, es va arxivar l’octubre del 2014 i els afectats han iniciat ara una reclamació de responsabilitat patrimonial contra les dues empreses públiques. Els seus advocats han presentat 12 expedients, 11 per víctimes mortals i un per una dona que va resultar greument ferida.

Aquest tipus de reclamacions té per objectiu indemnitzar els ciutadans que hagin patit alguna lesió a causa del mal funcionament d’un servei públic. En aquest cas, els afectats argumenten que el caos generat per l’aglomeració de persones que anaven a celebrar la revetlla a la platja i la falta de vigilància haurien induït un nombrós grup de passatgers a travessar les vies, al no adonar-se que hi havia un pas subterrani al final de l’andana. Un tren que llavors va passar per l’estació a 139 quilòmetres per hora els va envestir.

Les indemnitzacions previstes en aquests casos van des de diversos milers d’euros fins a un màxim de 150.000, depenent del grau de parentiu amb les víctimes i de la gravetat de les lesions dels ferits, així com del grau de responsabilitat que assumeixi l’administració, si n’assumeix algun. Adif ja ha respost que, a causa de l’enorme volum de reclamacions que han de gestionar, no podrà resoldre els expedients abans d’un any. Si la resolució és negativa, els afectats portaran el cas al tribunal contenciós administratiu.

«No ens cansarem de lluitar –afirma Heidi Ayala, portaveu de les famílies afectades i mare d’un dels morts–. La jutge penal no va poder atribuir cap delicte a cap funcionari i això em crea una enorme impotència. ¿Com pot ser que no hi hagi cap culpable de tantes morts i de tantes persones que van quedar discapacitades físicament i traumatitzades psicològicament? Si continuem endavant és perquè això mai li torni a passar a ningú».

De les víctimes mortals, la majoria joves, 11 eren d’origen llatinoamericà i una era romanesa. Entre els ferits hi havia també joves catalans, que han decidit no seguir endavant amb la reclamació. «Després de cinc anys de lluita, ha quedat com si el meu fill s’hagués volgut tirar a la via», lamenta el pare d’un d’ells.

David contra Goliat

La lletrada Núria López, que amb el seu col·lega Libry Ahumada representa els 12 afectats que segueixen endavant amb el procés, admet que es tracta d’«una batalla de David contra Goliat». A favor seu hi juga el fet que la jutge penal va escriure en la seva sentència d’arxiu que, encara que la conducta dels passatgers va ser «imprudent», l’actuació de Renfe i Adif  «pot constituir un retret des d’un punt de vista civil o administratiu davant la falta de previsió per l’aglomeració que es va generar».

Notícies relacionades

Els experts alerten de l’avenç de les malalties del fetge

Nou països s’afegeixen al pla per protegir els menors del porno digital

 «¿No parlem tant de canviar la societat i fer un país nou i més just? –reflexiona López–. Doncs hem de començar a exigir que l’administració empari els seus administrats. Algú hauria de començar a admetre que allà no hi havia la seguretat necessària».

Tant les advocades que representen les diferents famílies, com el metge forense i la procuradora de Madrid treballen de manera voluntària, «per solidaritat», amb uns ciutadans que disposen de molt pocs recursos.