Pioner subsidi municipal per a pensionistes que ajuden econòmicament els seus fills

Gavà ha decidit posar en marxa una altra cura pal·liativa absolutament inimaginable abans del 2008, l’any en què l’economia es va enfonsar. L’ajuntament d’aquesta ciutat ha reservat una partida en el pressupost municipal del 2016 per ajudar econòmicament els pensionistes que s’han hagut de fer càrrec dels fills, a vegades amb néts a més a més, perquè són víctimes de l’anomenat atur de llarga durada.

    No és un drama desconegut. Ja el 2012 (any V de la crisi), la Creu Roja va calcular que un de cada tres pensionistes d’Espanya ajuda econòmicament els seus fills, és a dir, un rotund canvi de plans del que un dia van suposar que seria la seva jubilació. La novetat ara és que s’obri una línia d’ajuda, municipal. El peix es mossega la cua. Homes i dones en edat laboral estan en atur o guanyen sous que els converteixen tècnicament en pobres i, amb això, no alimenten de forma suficient la caixa de la Seguretat Social. La guinda és que una administració decideixi ara, amb bon propòsit però tancant encara més aquest cercle pervers, recórrer a la seva caixa per alleujar les famílies més vulnerables. Sembla que Gavà és pionera a adoptar aquesta mesura, almenys a l’àrea metropolitana de Barcelona.

    Cap a l’any III o IV de la crisi va circular un acudit molt fosc, que si no era d’El Roto podria ser-ho. S’hi deia que, al pas que anava la crisi, molt aviat els nens espanyols cosirien en fàbriques d’aquí les pilotes de futbol amb què jugarien en les seves estones d’oci els nens que al sud-est d’Àsia cusen pilotes per a les grans multinacionals de l’esport. Va deixar de fer gràcia a la meitat del curs escolar 2011-2012, quan els monitors de menjador d’algunes escoles catalanes van llançar un primer avís d’alerta perquè era evident que hi havia nens que la nit abans no havien sopat de forma suficient a casa. Les beques de menjador són avui part del paisatge quotidià. No es ­discuteix la seva necessitat, encara que cada any el part de la seva dotació pressupostària, que depèn de la Generalitat, s’ha de practicar amb fòrceps.

    El nou símptoma que alguna cosa va molt malament és que Gavà cregui arribada l’hora de complementar les pensions. L’ajuda prevista no és una salvació definitiva. És més aviat un simple tauló de fusta per agafar-s’hi i flotar. Les persones que reuneixin les condicions requerides podran percebre 365 euros anuals, simbòlicament un euro al dia. 

65.000 EUROS / Després de posar a contraclaror el padró, els serveis socials de l’ajuntament calculen que hi ha al municipi unes 186 llars que reuneixen les condicions requerides, i això després d’establir una forquilla menys restrictiva que la que solen utlitzar altres administracions per planificar la seva política d’ajudes. En la pràctica, qualsevol família que visqui amb menys de 1.530 euros al mes podrà acollir-se al pla. En l’hipotètic cas que tots aquests pensionistes sol·licitessin l’ajuda, la partida total prevista, uns 65.000 euros, s’esgotaria. Si no, quedarà un romanent.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

    Raquel Sánchez, alcaldessa de Gavà, explica que el problema al qual s’enfronten els pensionistes amb fills adults al seu càrrec va més enllà de l’estrictament econòmic. D’una pensió de menys de 1.000 euros viuen en alguns casos tres generacions: qui la percep, els seus fills en atur o amb uns ingressos mínims i els nens en edat escolar. Aquesta és la faceta econòmica del que passa en els casos detectats per l’ajuntament. Però després hi ha la part intangible, en la qual es posa menys atenció, però que té una gran importància. «Deixen de participar en activitats, en excursions, per exemple. La seva vida social s’encongeix. I també es veuen obligades potser a alterar els seus hàbits alimentaris, compren menys producte fresc, la seva dieta empitjora». L’alcaldessa parla en femení perquè, amb les xifres a la mà, aquest és un drama que afecta sobretot les dones.

    La via d’ajudes que ha decidit emprendre Gavà té, per una altra part, un no premeditat efecte simbòlic. El pròxim 1 de gener era la data en què, segons les pretensions del Govern de Mariano Rajoy, els ajuntaments d’Espanya havien de retirar-se de la prestació de serveis socials perquè competencialment són una atribució de les autonomies. Aquesta controvertida llei va ser aprovada només pel PP, gràcies a la seva majoria absoluta, el 2013. Els alcaldes ja havien anunciat que senzillament la ignorarien, que no es desentendrien de les guarderies i que no tancarien, per exemple, els menjadors socials. H