L'asil inundat no es podria construir ara

El geriàtric d'Agramunt en què dimarts a la matinada van morir ofegades quatre dones grans a causa del sobtat desbordament del riu Sió, el curs del qual està a 35 metres, sense altres edificis pel mig, no espodria edificar actualment perquè ho impediria la llei d'urbanisme de Catalunya. La residència, que compleix la normativa i ha passat satisfactòriament tots els controls, segons van reiterar ahir els consellers Neus Munté i Jordi Jané, està en sòl qualificat avui dia d'inundable, com va recordar la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), igual que molts altres edificis del poble, alguns amb moltes dècades a l'esquena, però va obtenir els permisos d'edificació abans que entrés en vigor la llei.

Quan es van concedir els permisos en aquests terrenys, «el plantejament urbanístic d'Agramunt no ho impedia, i en aquell moment eren els ajuntaments els que tenien la potestat», expliquen fonts de l'Agència Catalana de l'Aigua, l'organisme autonòmic que, amb la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, ha d'autoritzar en última instància la construcció en zones inundables. «Es considerava sòl urbà consolidat i no era necessari demanar autorització a l'autoritat hidràulica competent», afegeixen.

La llei del 2002, que es va reformar el 2010, prohibeix taxativament la construcció en zones inundables com aquesta, «però no té caràcter retroactiu», recorda Joan Manuel Vilaplana, professor de Geografia de la Universitat de Barcelona (UB) i especialista en risc d'inundacions. Segons Vilaplana, la crescuda del Sió a Agramunt és poc habitual però no excepcional -el 1989 n'hi va haver una de similar-. Per això considera de poc sentit comú construir-hi. «Si parlem d'aigua, no ha sigut una inundació gravíssima. El problema ha sigut la fatalitat que entrés al semisoterrani on hi havia les dones», afegeix.

En concret, nou dones grans. A més, el semisoterrani està destinat als pacients «més deteriorats cognitivament», va detallar el director mèdic de la residència Ribera del Sió, Joan Loscos.

L'asil acull 63 persones i està construït sobre un terreny d'uns 1.500 metres quadrats. L'edifici va guanyar espai enfonsant la planta inferior per sota del nivell del carrer. En aquesta planta, envoltada de formigó, la residència té el jardí, el menjador, la sala d'activitats i cinc habitacions. L'estructura es va comportar com un got hermètic que l'aigua va començar a omplir per una rampa descendent. En pocs minuts, la base de l'asil es va convertir en una piscina amb tres milions de litres d'aigua. Allà hi havia nou dones.

La demència que patien fins i tot aconsellava subjectar-les mentre dormien. «A vegades es desperten i miren d'aixecar-se», va aclarir Loscos. Són cintes que les uneixen al matalàs i que es col·loquen amb l'acord dels seus familiars. Ahir aquestes cordes van lligar la vida de tres.

ESTIRADES / Així que el jardí va envasar aigua suficient, la pressió va rebentar les vidrieres de la sala d'activitats i l'onada va arribar a les dones. Els bombers sospiten que les quatre dones mortes es van aixecar del llit, sobresaltades. La bravura de la crescuda combinada amb la seva debilitat les va vèncer. A l'espera de l'autòpsia, tot indica que totes quatre van morir ofegades. Les altres cinc es van quedar estirades. Tres no van tenir elecció perquè estaven lligades i dues es van quedar quietes, estirades. Per això van sobreviure.

Els matalassos van flotar i la pujada de l'aigua va elevar els cinc flotadors fins que la cara de les dones va quedar a centímetres del sostre. Allà es va generar una bossa d'aire que les va mantenir amb vida fins a l'arribada dels seus rescatadors, la unitat GRAE, vinguda des de Cerdanyola.

Notícies relacionades

«¡Hi ha àvies aquí a sota!»

La conca del riu Sió va recollir un terç de la pluja mitjana anual

Els zeladors «no van tenir temps de res», els defensa Josep Esteve, un dels propietaris del centre geriàtric. Una d'elles va albirar l'arribada de l'aigua i va trucar al 112. Quan va penjar va voler buidar la planta baixa preventivament. Ja era massa tard. Després d'escorcollar totes les zones de l'immoble per aconseguir accedir fins als desapareguts, els cuidadors es van adonar d'una cosa inquietant: no se sentien crits d'auxili. Del pis submergit només arribava silenci.

Gairebé dues hores després de la irrupció de l'aigua, els submarinistes del GRAE van aconseguir entrar-hi per una obertura. Mentre la resta de camions drenava el jardí, aquests bombers s'hi van colar per localitzar els cossos. «Ens pensàvem que estarien totes mortes», reconeix Esteve. Però van descobrir que els matalassos havien flotat mantenint així fora de l'aigua cinc de les nou dones.