«¡Hi ha àvies aquí a sota!»

Antonio Montesinos viu a Agra-munt, vora la residència Ribera del Sió. Va arribar de Lleida, on treballa, gairebé a les quatre de la matinada. Es va topar amb una cuidadora «desesperada» que demanava auxili: «¡Per favor, hi ha àvies aquí a sota!», li va pregar assenyalant el semisoterrani de l'asil. Montesinos va intentar donar un cop de mà. Va descobrir que el passadís que conduïa fins a les habitacions de les àvies estava inundat i va veure l'alcalde de la població, Bernat Soler, capbussar-se per arribar fins a elles. Soler va intentar avançar «amb l'aigua gelada fins al pit», assegura. Però va haver de desistir. En aquella estona, uns pocs minuts, el nivell va créixer fins al seu punt màxim, més de dos metres. Zeladors, alcalde i voluntaris com Montesinos es van desesperar buscant com socórrer-les.

Al migdia, hores més tard, Montesinos rondava pels voltants de la residència, a l'altre costat de les cintes que aïllaven els equips d'emergència, fumant un cigarret rere l'altre amb la veu tan tremolosa com les mans. «El que més em dol és pensar que potser hauríem pogut fer alguna cosa més», confessava. Sense haver dormit, es plantejava si hauria sigut útil fer servir una «porta com a flotador» per anar fins a les habitacions. Però ell mateix acabava admetent el que era evident: el Sió, habitualment «un fil d'aigua», els havia sorprès i només podien esperar els bombers.

La riuada del 1874

«El que no passa en 100 anys passa en una nit», resumia Jordi Inglés, propietari d'un bar pròxim a l'asil mentre servia cafè als clients, perplexos davant la tragèdia. El seu besavi, Josep Inglés, va cedir a l'ajuntament una pedra de casa seva que testifica el nivell a què va arribar el riu el 23 de setembre de 1874. Llavors també es va desbordar i la crescuda va ser fins i tot superior a la d'aquest 3 de novembre del 2015. El Sió va avisar aquell dia del cabal que pot arribar a reunir.

Veïns afectats per la riuada van criticar que no se'ls hagués avisat del perill que suposaven les fortes pluges, va informar l'agència ACN. «Fa uns anys es va desbordar el Sió, encara que no tant com ara, i ens van avisar», va censurar Dolors Galera. Un altre veí, Joan Manel Serrano, no entenia que no s'hagués previst el desbordament del Sió a Agramunt quan a Tàrrega la riuada de l'Ondara va començar a les 11 de la nit. «La capçalera dels dos rius és més o menys la mateixa i van tenir quatre hores per controlar la situació», va assenyalar. I va afegir: «Algú ha fallat. Hi ha hagut morts i això no hauria d'haver passat».

Els carrers adjacents a la residència Ribera del Sió ahir al matí estaven plens de fang i amb diversos objectes arrossegats pel fort corrent. En algunes vivendes pròximes al riu s'acumulava més d'un metre i mig d'aigua. La diferència amb l'asil és que ningú dormia a un semisoterrani.

Notícies relacionades

El TC avala castigar les coaccions a les clíniques abortives

Brussel·les vol que X expliqui la reducció de moderadors de continguts

A Joan Ribero, propietari d'una d'aquestes cases, el va alertar el seu gos. Quan va arribar a la planta baixa l'aigua superava el metre d'altura i el corrent havia arrossegat més de 50 metres els seus dos vehicles. Al sortir al carrer, va veure policies i bombers, però en cap moment es va poder imaginar que a prop hi havia persones que es debatien entre la vida i la mort. «Quan me'n vaig assabentar em vaig quedar glaçat», va apuntar.

En el cas de Domingo, un altre dels veïns afectats, l'aigua li va fer malbé la rentadora i l'assecadora que tenia al magatzem, a més de la motocicleta. En el seu cas, se sentia afortunat de no tenir el cotxe dins de la vivenda. «Només em faltava això», va dir. En total van resultar perjudicades unes 40 vivendes.