La conca del riu Sió va recollir un terç de la pluja mitjana anual

Al riu Sió, un petit afluent del Segre, no hi ha cap estació d'aforament que permeti calcular-ne el cabal, però les dades procedents d'estacions meteorològiques pròximes mostren que a tota la conca alta, des del naixement en una font de Gàver, a la veïna comarca de la Segarra, es van recollir possiblement més de 100 litres per metre quadrat, una bona part concentrats en un intens xàfec que es va produir entre les 20.00 i les 22.00 hores. Ja havia plogut a la tarda.

Massa, en definitiva, perquè els terrenys de secà sense boscos que haurien de retenir l'aigua i després l'estreta llera del riu al seu pas per Agramunt, per on normalment no flueixen ni dos pams d'aigua, poguessin absorbir-ho tot. A gran velocitat, l'aigua del Sió va salvar 300 metres de desnivell en pocs quilòmetres i a partir de mitjanit va començar a desbordar-se. També van sortir de mare altres petits cursos pròxims, com el Llobregós i l'Ondara.

DADES D'ESTACIONS / La situació potser no va ser excepcional, desconeguda per als veïns d'Agramunt, però sí poc habitual. De mitjana, dilluns va ploure en diversos municipis pròxims al Sió una tercera part del que habitualment es registra en un any, segons dades facilitades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC-Meteocat).

En el pròxim observatori de Pujalt (Anoia), per exemple, es van recollir 146 litres per metre quadrat, fet que suposa el rècord des de la inauguració del pluviòmetre fa 12 anys, a més de duplicar l'anterior marca diària de 76 litres, del 9 d'octubre del 2010. No gaire lluny, a l'estació automàtica de la Panadella, amb set anys d'història, es van acumular 136 litres, i també es va superar l'anterior rècord de novembre del 2014 (78,4 litres). I a Cervera, amb una sèrie bastant més llarga, és necessari retrocedir al maig del 1970 per trobar un registre superior: 82 litres llavors davant els 70 de dilluns passat.

A la zona es té constància en dates recents d'almenys dues grans rovinades més, com allà són conegudes les crescudes inesperades dels rius: el 1989 -llavors l'Ondara va arribar a un nivell de tres metres al seu pas per Tàrrega- i el 2008. Ahir no solament es va inundar la residència geriàtrica, sinó també alguns baixos i pàrquings pròxims. La pujada va arribar al passeig principal.

Tonet, veí d'Agramunt des de fa 60 anys, va explicar que «fa més de dues dècades també es va desbordar el Sió, però res comparable amb el que va passar ahir. Llavors va entrar un pam d'aigua a les cases», informa Laura Biela. Els veïns retiraven ahir el fang i l'aigua del seu interior, però encara els queden llargues hores de feina per aconseguir recuperar la imatge anterior a dilluns.

Notícies relacionades

"Abans hi veníem de barbacoa; ara vivim aquí"

Les barraques de Montcada pugen un 25% després de dos anys d’oblit

¿DORMIR EN SOTERRANIS? / Amb perspectiva, Joan Manuel Vilaplana, professor de la Universitat de Barcelona (UB) i especialista en risc d'inundacions, explica que sempre hi ha hagut pobles al costat dels rius, però «potser abans no es construïen soterranis i molt menys s'hi dormia». El professor recorda que a França no està permès que hi hagi dormitoris a les zones baixes dels edificis situats en àrees inundables.

Vilaplana i altres investigadors, per encàrrec de la Generalitat, van elaborar l'any 2008 la cartografia de zones inundables de Catalunya i van estimar que el 15% del territori urbà, molt especialment a la costa, es trobava en àrees de risc. «Ho estan, per exemple, gran part dels centres històrics de Lleida i Girona. No dic que s'hagin de treure, que s'hagi de canviar tot, però s'han d'activar mesures de prevenció», conclou.