El retorn de l'or vermell

Els camps de les Garrigues es tornen a tenyir de lila per aquestes dates. I és que com ja es feia en l'edat mitjana en aquesta comarca, alguns productors han recuperat una tradició oblidada i han apostat pel safrà com nova font d'ingressos. La idea va sorgir de Manolo Ramírez, un agricultor d'origen granadí que va voler provar si aquest cultiu funcionava a la zona. «Van pensar que estava boig. Però va resultar», explica.

Amb el temps, va veure que sol no podia seguir, així que va buscar altres agricultors perquè l'ajudessin amb el projecte. Van començar 25 i l'any passat van crear la Cooperativa Safrà les Garrigues, la primera dedicada a aquest producte. Ja són més de 60 socis. Cada un produeix el seu safrà i a l'acabar la campanya el porten a la cooperativa per comercialitzar-lo. Així també estalvien en costos. Els socis procedeixen principalment de la demarcació de Lleida, però també n'hi ha de la resta de Catalunya. Junts sumen sis hectàrees de terreny. La idea, encara a l'aire, és aconseguir crear una marca pròpia de safrà elaborat exclusivament a Catalunya.

Els primers socis van aconseguir l'any 2014 produir uns sis quilos d'aquest condiment, que es comercialitza al mercat a 8.000 euros el quilo. Per a aquesta campanya, que finalitzarà a mitjans de novembre, es preveu que la xifra es dupliqui i puguin arribar als 12 quilos. Actualment venen el producte a l'empresa d'aliments congelats Friman i l'exporten al sud de França, però també han fet enviaments a Panamà i Veneçuela. En petites quantitats, per a particulars, el seu safrà es pot trobar en una cinquantena de botigues gurmet.

De bona qualitat

«El safrà que plantem a les Garrigues és d'una qualitat excel·lent», indica Ramírez. I és que, segons el Servei Oficial d'Inspecció, Vigilància i Regulació de les Exportacions (SOIVRE), «el producte és immillorable». La Conselleria d'Agricultura creu que això es deu a les condicions agroclimàtiques i socials de la comarca.

I com Ramírez no vol que es perdi «aquesta qualitat», la producció del 2015 no la barrejaran amb la que es rebi de les altres províncies. Per tant, la comercialitzaran tota a la vegada, però als flascons no es combinaran productes de diferents zones fins que els informes pertinents confirmin, o no, que són de la mateixa qualitat.

Un dels seus objectius a curt termini és aconseguir la denominació d'origen, un procés que pot durar uns quatre anys, per obrir-se mercat en el sector. Ara per ara han sol·licitat a la Generalitat iniciar-ne els tràmits. Segons explica Ramírez, un dels requisits per aconseguir-ho és que el producte tingui història. «I aquest en té», apunta, «ja que a l'edat mitjana Catalunya era el primer productor de safrà d'Europa i a les Garrigues s'obtenia una bona part d'aquest producte».

Notícies relacionades

Cristina Vallejo Ros, nova degana dels advocats de Barcelona

Assassinat aclarit al cap de 20 anys

La recollida de la flor del safrà solo es realitza tres setmanes a l'any, iniciant-se normalment al voltant del 12 d'octubre, encara que aquest any ha sigut una mica abans. És un treball molt delicat i minuciós, que no es pot mecanitzar. Els productors han de recollir diàriament les flors, desmenuzarlas i retirar els estams. Una vegada separats, ha d'assecar-se i guardar-los per comercialitzar-los posteriorment. Aquests treballs es repeteixen diàriament durant tres setmanes. I és que per aconseguir un quilo d'aquest condiment hay que recollir unes 120.000 flors i realitzar amb cada una tot el procés.

El cultiu de safrà ha millorat la situació econòmica d'alguns productors en la zona, convertint-se en el complement dels cultius tradicionals d'oliveres i ametllers. Per aquest motiu, cada vegada hi ha més persones interessades a formar part de la cooperativa, perquè veuen que és un negoci rendible. En l'actualitat, tenen sis socis en llista d'espera i amb els dies es van sumant nous.