El primer racó de pensar

En un moment en què el coneixement i la informació flueixen a la velocitat del llamp i en què el ritme vital dels nens sembla marcat per les pantalles, que alguns nois -nois petits, de quatre, de cinc anys- siguin capaços d'escoltar un company amb atenció, valorar les coses amb sentit crític i exposar raonaments d'una manera ordenada resulta gairebé excepcional. Aquests nens existeixen, i tant que existeixen. És el cas, per exemple, dels alumnes d'unes 150 escoles d'infantil, primària i secundària de Catalunya i les Balears que apliquen el programa educatiu Filosofia 3/18, posat en marxa pel Grup d'Innovació i Recerca per a l'Ensenyament de la Filosofia (Grup IREF).

«Des que hi ha filosofia a l'escola, els professors hem detectat un canvi significatiu d'actitud entre els estudiants: d'entrada, són més respectuosos entre si, entre altres raons perquè estan aprenent des de petits que totes les opinions són vàlides, encara que no coincideixin amb les seves», explica Mònica Jiménez, directora de l'escola pública Argentona (Maresme), un dels centres que segueixen el Filosofia 3/18. Aquesta activitat, que tots els alumnes de l'escola (excepte els de P-3) posen en pràctica un cop per setmana, té el seu origen en la Philosophy for Children que Matthew Lipman va iniciar el 1969 als Estats Units.

La seva inspiració va ser la filosofia pragmàtica, i «l'objectiu, que cada estudiant pugui interioritzar el procés d'una investigació com a mètode de treball per al seu propi desenvolupament», va defensar Lipman, que va concebre el programa com una combinació de tallers creatius mitjançant la discussió filosòfica.

A la classe de P-5 del col·legi d'Argentona, el debat d'aquesta setmana ha sigut intens. Els alumnes, guiats per la seva mestra, Roser Admetlla, han començat amb una discussió sobre quines normes regiran, fins a final de curs, les seves disquisicions filosòfiques. «S'hauria d'aixecar la mà per demanar permís per parlar», proposa un noi, que de seguida es converteix en un dels més participatius de la sessió. «Sí, d'acord, però que els que parlin, no diguin tonteries», suggereix la Núria, una altra joveneta molt activa. «Que la gent pensi bé les coses abans de parlar», conclou la rosseta Nora.

«No es tracta d'ensenyar filosofia, d'explicar Plató o Aristòtil a nens tan petits, sinó d'estimular maneres de pensar i de raonar a partir de les diferents escoles filosòfiques», precisa Glòria Arbonés, directora del Grup IREF i continuadora del llegat que a Catalunya van iniciar, el 1984, els filòsofs Josep Maria Terricabras, Irene de Puig i Eulàlia Bosch, entre altres. «Ells van dissenyar els primers  materials, que van ser especialment pensats per a cada franja d'edat», afegeix Marta Martí, educadora de la mateixa entitat.

Així, a l'etapa d'infantil (entre els tres i els sis anys), els nens treballen amb contes, cançons i obres d'art -de Picasso, Miró o Kandinski-, a partir dels quals elaboren conceptes i raonaments. A primària (fins als 12-13 anys), comencen a adquirir noves habilitats, individuals i socials, a través dels sentits, descobreixen la naturalesa i fan ús del llenguatge en totes les seves dimensions. «Incorporen l'hàbit de la reflexió i comencen a plantejar preguntes fonamentades», destaca Arbonés. Més endavant, un cop a l'institut, amb l'ESO (educació secundària obligatòria), «s'endinsen en qüestions de lògica, ètica, estètica i filosofia del llenguatge», segueix explicant la directora de l'IREF. A aquesta edat, el debat ja es fa a partir de pel·lícules i d'històries en les quals es plantegen els conflictes adolescents.

Notícies relacionades

La filosofia és sexi

Sòcrates l'arma a classe

Filoescoles

El programa també té un impacte sobre el professorat. «És inevitable que els adults, a mesura que avança el curs, vagin canviant la seva forma de pensar i de veure les coses. Les reflexions dels alumnes també calen en ells i els fan reflexionar», observa Arbonés. Els docents reben formació específica de l'IREF per saber com abordar els diferents temes de debat que es plantegin a classe. Fins fa uns anys, abans que comencessin les retallades educatives, els cursos comptaven amb finançament públic. «Ara hem creat una xarxa de filoescoles, formada per una trentena de centres, que paguen una petita quota», indica Martí. Els col·legis adherits «participen en l'intercanvi d'experiències».