Desarticulada a Barcelona una xarxa que va robar milers de mòbils

El telèfon mòbil era robat a Barcelona, a Gandia, a Sevilla i, de sobte, donava senyal de geolocalització a la comissaria dels Mossos d’Esquadra a les Corts, a la capital catalana. O algú l’havia trobat o s’havia detingut el lladre. La policia catalana ha requisat un total de 1.022 aparells que havien sigut sostrets als seus propietaris –s’estima que els dispositius confiscats ascendeixen a milers– o s’havien perdut per distracció i que han sigut localitzats en una operació que ha desarticulat diferents "estructures criminals" que controlaven el mercat il·lícit de mòbils robats amb què, a més, cometien estafes accedint a les seves targetes de crèdit. La investigació ha revelat que un gruix d’aquests terminals eren enviats per paqueteria a milers de quilòmetres, a la Xina, o per carretera al Marroc, on eren reutilitzats, segons va explicar ahir l’inspector Lisard Hidalgo. Està previst que en els pròxims dies s’habiliti un apartat a la web dels Mossos que facilitarà als ciutadans la identificació dels dispositius.

Es tracta del cop policial més gran en territori català, que ha escapçat diferents grups que compraven telèfons sostrets i es dedicaven a la receptació, cometien estafes a les víctimes de robatoris i proporcionaven el software maliciós per perpetrar-les. Alguns dels membres d’aquestes organitzacions feien tasques de vigilància perquè el comerç il·legal no fos descobert per la policia.

En el marc d’aquesta investigació s’han detingut prop de 20 persones, d’entre 30 i 40 anys; s’han realitzat 11 registres i s’han recuperat més de 1.022 mòbils valorats en 400.000 euros al mercat clandestí. També s’han intervingut 74 ordinadors, 32 tauletes, 15 datàfons i 43.000 euros en efectiu. Per ara, s’han tornat uns 171 telèfons i s’han acreditat estafes per valor de 25.486 euros, que corresponen a compres fetes pels delinqüents a diversos comerços. La justícia ha acordat la presó per a quatre dels arrestats, va precisar l’inspector Hildalgo. "Movien centenars de mòbils", va apuntar. Hi ha víctimes des d’Islàndia fins a Califòrnia, possiblement turistes.

L’operació s’emmarca en el Pla Kanpai i suposa un pas endavant en la lluita contra la multireincidència, ja que, segons els Mossos, s’ha actuat sobre les estructures de receptació "necessàries i indispensables" perquè els lladres col·loquin de manera immediata els terminals robats. Des de l’inici del Pla Kanpai, s’han portat a terme set macrodispositius en diferents poblacions catalanes, l’aeroport i la xarxa ferroviària, amb més de 13.000 identificacions. També s’han detingut i investigat 400 persones. De fet, cada dia se sostreuen a Catalunya 155 telèfons mòbils. Durant el primer semestre d’aquest any han sigut robats 27.953 terminals i s’han practicat 1.180 detencions, gairebé la meitat a Barcelona.

Botigues i paper de plata

Notícies relacionades

Els boscos tarden més temps a recuperar-se després d’un incendi pel canvi climàtic: «És bo per a la biodiversitat»

Angie recorre l’emissió de la docusèrie de Netflix sobre el seu cas

La investigació per desarticular aquestes xarxes de comerç il·legal es va iniciar durant el primer trimestre de l’any passat, quan persones a qui els havien sostret el mòbil trucaven al telèfon 112 per informar que havien geolocalitzat el seu terminal en diferents direccions del barri del Raval. Després d’analitzar aquestes denúncies, els Mossos van comprovar que algunes d’elles estaven associades a estafes. En aquests casos, la víctima, després que li robessin el telèfon, rebia missatges fraudulents d’aparença legítima que els indicava que havien d’introduir contrasenyes personals per poder recuperar el dispositiu. A partir d’aquell moment, era objecte de compres fraudulentes, fins que acabavenm cancel·lant les targetes de crèdit. Aquestes compres es feien sovint en botigues pròximes, com supermercats, carnisseries o fruiteries, dels domicilis dels investigats i que actuaven en connivència amb els compradors de les terminals sostretes. Per evitar la geolocalització dels terminals, els lladres els embolicaven amb paper de plata.

Els Mossos van poder identificar diferents "faccions" d’aquest mercat il·lícit que actuaven amb diferents funcions. Així, es van trobar un entramat de receptadors i estafadors, i també un grup que disposava de coneixements informàtics per oferir als delinqüents un servei de subscripció fraudulent d’enviament d’enllaços en línia (phishing). Aquest servei permetia enviar a les víctimes enllaços falsos. Aquesta part de la investigació va culminar amb l’arrest de tres persones a Sabadell el passat 25 de maig. En aquest operatiu es van intervenir 7.350 euros, quatre ordinadors portàtils i 10 telèfons mòbils. Actualment, s’està analitzant el contingut dels dispositius. Els Mossos sospiten que aquest grup proporcionava aquestes capacitats tècniques a altres grups d’estafadors.