rescat exitós

"Sabíem que era viu"

Xavier Poch, un dels dos fills del boletaire rescatat, explica com van aconseguir trobar-lo

2
Es llegeix en minuts
FERRAN COSCULLUELA / GIRONA

Xavier Poch, un dels dos fills del boletaire que ha sigut trobat amb vida després de passar cinc dies a la intempèrie en un bosc de la Garrotxa, encara s'està recuperant de les tremendes emocions que ha viscut en les últimes hores. La decidida actuació de Xavier i del seu germà, que es diu Miquel, com el pare, ha aconseguit salvar el seu progenitor. “Sabíem que era viu”, afirma sense dubtar-ho.

En Xavier reconeix que, quan els Bombers de la Generalitat van decidir suspendre la recerca del seu pare, dilluns passat, la família ho va passar malament. Havien passat gairebé quatre dies des de la seva desaparició i no s'havia trobat cap rastre del boletaire. “Va ser un cop dur, però ens vam recuperar de seguida i vam anar directament a buscar-lo nosaltres mateixos”, explica.

En total eren un equip d'una desena de persones, entre familiars, veïns i amics, molts dels quals es van haver d'agafar uns dies lliures a la feina. Dimarts a la tarda, quan ja s'estava fent fosc, van sentir com uns laments procedents d'un torrent sec que tenia molt pendent. Amb prou feines hi havia llum i no estaven segurs que no fos un animal, com havia passat altres vegades.

Com un lament

Al final, com que no van sentir res més, van decidir tornar a casa per preparar les rutes de l'endemà. Quan al domicili familiar li van explicar a la seva mare el que els havia passat, ella no ho va dubtar ni un moment: “És el pare, segur”, els va dir. No van poder suportar més els dubtes i malgrat que no en tenien cap certesa van tornar a trucar als bombers.

Quan van tornar al bosc de Sales de Llierca, els equips de rescat ja hi eren. Els bombers van decidir pujar pel torrent des de la zona més baixa a la més alta i al cap d'una estona el van trobar. “Van baixar corrent per dir-nos que l'havien trobat i que era viu. Mai a la meva vida he tingut un sentiment com aquest. El meu germà i jo ens vam abraçar plorant. Va ser molt fort”, explica.

Notícies relacionades

Els bombers van necessitar gairebé dues hores per treure Miquel Poch del lloc on havia quedat immobilitzat després d'una caiguda. Era una zona de molt difícil accés. Ara hauran d'esperar uns dies per veure com evoluciona l'estat de salut del seu pare, que està greu.

“Potser si ens haguéssim esperat un dia més i hi haguéssim anat l'endemà ja no hauria aguantat. No vull ni pensar-ho”, afirma el seu fill i salvador.