Guia per ocupar la Sareb

Elisabet Sánchez, de 24 anys, i Hugo Rodríguez, de 28, tenien pinta d'estar molt cansats dimarts passat. Preparaven els últims detalls d'un trasllat desitjat: per fi compten amb un lloguer social. Fins ara residien en un bloc al barri de la Bordeta, a Sants, que la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) va ocupar en el marc el que anomena la seva obra social. L'edifici, situat al carrer d'Hostafrancs, hauria de ser de la Societat de Gestió d'Actius procedents de la Reestructuració Bancària, la Sareb, l'anomenat banc dolent, però aquesta entitat, amb vivenda rescatada amb diner públic, no ha executat el deute de la família promotora de l'immoble, Riera-Marsá, que puja a sis milions d'euros.

Mentrestant, s'hi han instal·lat famílies reubicades per la PAH. L'Elisabet i l'Hugo, que viuen amb els dos fills d'ella, de 7 i 2 anys, han aconseguit, via l'Ajuntament de Barcelona, un lloguer social de 130 euros al mes en un pis de la Pau, al districte de Sant Martí. La vivenda és de la Sareb.

En aquest cas ha passat el que la PAH vol que passi en molts més. Que els pisos buits siguin per a famílies que els necessiten.

Amb aquesta finalitat, la plataforma va presentar ahir una campanya amb un lema inequívoc: La Sareb és nostra. El lema també és una web: www.lasarebesnuestra.com.

Els activistes hi han inclòs tres apartats. En el primer expliquen com va anar la reestructuració i rescat dels bancs després de l'esclat de la bombolla financera.

En el segon identifiquen 32.000 vivendes de la Sareb a tot Espanya. I les han assenyalat al mapa. La PAH calcula que l'entitat té unes 100.000 vivendes en total, i recorda que darrere d'aquesta entitat hi ha milers de milions d'euros públics destinats al rescat. En el tercer apartat de la web, la plataforma ha inclòs una guia de recuperació de vivenda, és a dir, d'ocupació. L'apartat consta del manual de l'obra social de la PAH, una mena de protocol que aconsella com actuar en aquests casos. L'obra social del col·lectiu ja consta de 40 edificis, dels quals 18 són de la Sareb.

Per tot plegat, els activistes van presentar la campanya davant el saló immobiliari Meeting Point, on van denunciar que, encara que la Sareb diu que no participa en el saló, sí que ho fan tres de les quatre empreses que comercialitzen els seus pisos, Altamira, Solvia i Servihabitat, segons va denunciar la membre de la PAH Aída del Valle.

Tres anys de contracte

La campanya vol molts més casos com el de l'Elisabet i l'Hugo, perquè la PAH denuncia que la Sareb només ha traspassat 2.000 vivendes a les comunitats autònomes. La parella té un contracte de lloguer social de tres anys, revisable cada 12 mesos: es fa una inspecció que permeti determinar si les condicions econòmiques dels afectats han millorat o empitjorat. L'Hugo no té ingressos: «Se'm va acabar l'atur». L'Elisabet cobra la RMI. 537,75 euros mensuals. Per al nen compta amb una beca de menjador. En el cas de la nena, la cobertura municipal permet que no li cobrin la guarderia, cosa que suposa un estalvi decisiu.

Abans de viure a l'edifici, la parella va ocupar una altra vivenda al Bon Pastor. Abans, vivien amb les seves famílies, relaten tots dos.

Notícies relacionades

Ratolins de laboratori

Mor una icona de la crisi migratòria per una abraçada viral

Ara, amb el canvi, viuran a tres parades d'autobús del col·legi del gran i a tres carrers de la família de l'Elisabet. «És un pis que és teu, l'estàs pagant. Estàs tranquil al 100%», explica l'Hugo. Fins ara, era freqüent que els nens dormissin a casa d'un familiar.

La demanda que els bancs posin a disposició de la ciutadania les vivendes buides que tenen, i darrere de les quals hi havia una família que un dia ja no va poder pagar la hipoteca, ja no és només de la PAH. Les entitats socials catalanes ho reclamen des de fa temps, tement que els bancs només esperin que els preus tornin a pujar per limitar-se a vendre una altra vegada.