Rocío Vidal: «El nostre públic són parelles i mames amb cotxets de bebè»

Una llum de tempesta envaeix el saló de la casa del barri del Carmel de Barcelona que la Rocío i la seva parella, el també dibuixant Antonio Guardiola, han adaptat com a estudi. La Rocío només té 27 anys i en fa més de 10 que fomenta la cultura del còmic i que parla de sexe en format vinyeta. Dirigeix el fanzín eroticopornogràfic Sextories (facebook.com/sextoriesfanzine) i demà moderarà una taula rodona sobre còmic gai dins del programa del VI Saló del Còmic Social de Santa Coloma de Gramenet.

-Després de diverses edicions en les quals el Saló comptava amb moltes dones ponents, aquest any s'ha quedat vostè sola.

-L'organització ho ha intentat, però no ha trobat dones que treballin les temàtiques dels debats i que poguessin venir. Fa una mica de ràbia, però és una mala casualitat. Fins i tot en l'àmbit del còmic eròtic en què jo em moc hi ha moltes autores. A Sexstories, per exemple, hi ha més relats firmats per dones que no pas per homes.

-No hi ha mal que per bé no vingui, així podrem conèixer-la bé.

-Als 12 anys jo ja sabia que volia fer còmics, i als 14 estava fent autoedicions i fanzins. Sempre he parlat de sexe de manera oberta, natural, divertida i he animat la gent a experimentar tant com puguin, però en canvi no em sentia gens reflectida en el porno comercial i en les típiques històries de butaners, que em fan riure molt. Però als 17 anys vaig descobrir el meu referent absolut: Aurelia Aurita.

-¿Qui és i què hi va veure?

-És una autora francesa d'ascendència sino-cambodjana. A Fresa y chocolate [editada en espanyol per Ponent Mon] narra la seva convivència amb un home a través de les seves relacions sexuals i ho fa d'una manera molt nua, natural, divertida, pròxima, íntima… En fi, real. ¡Per fi havia trobat algú que parlava de sexe com jo!

-¿El còmic eròtic té moltes lectores?

-Moltíssimes, des de sempre. Quan va sortir Sextories, moltes comentaven que no havien tornat a consumir relats eròtics des que va desaparèixer la revista Kiss Comix, el 2011.El nostre públic són parelles i mames que empenyen cotxets de bebè. Als nois els fa més vergonya perquè pensen que els titllaran de pajilleros i pervertits, però elles ho porten amb més naturalitat.

-Sextories no és precisament subtil. Els dibuixos són superexplícits.

-És una revista eroticopornogràfica. Jo sóc molt romantica, però no ens enganyem: el sexe és explícit, enganxós, pròxim i amb olors. Això no vol dir que el que fem es pugui ficar en el mateix sac que un Penthouse.

-¿Quina és la diferència?

-La intencionalitat. Per a mi el sexe té més valor, en el sentit que no és un mer entreteniment sinó el mitjà a través del qual puc explicar històries des d'una perspectiva molt personal perquè la gent s'hi pugui sentir reflectida.

-¿La societat està preparada per a aquest tipus de productes?

-Nosaltres intentem dir que el sexe no és dolent, però en els últims anys hi ha més gent que s'espanta. Entenc que l'art eròtic és fort, però em sembla que la gent s'està revirginitzant, com si s'estigués tornant bleda per moments. Em fa pena que una noia de 17 anys digui que les nostres pàgines li fan fàstic, i en canvi accepti la hipersexualització de la dona en altres àmbits, com la publicitat.

Notícies relacionades

La jutge del cas Cellex investiga almenys 16 operacions dels marmessors de Pere Mir

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

-¿És fàcil deduir si un còmic eròtic està escrit per un home o per una dona?

-És un plantejament estereotipat. El gènere és una part fonamental de la persona, però no té per què definir la nostra manera d'estar en el món i d'expressar-nos. Com diu Erika Lust [autora de pornografia feminista], les dones també volen veure mamades i no passa res.