David Baker: «Volem ser Tintín, però en realitat som Haddock»

Un detall que dóna la mesura del lloc que ocupa Tintín en la vida del funcionari barceloní David Baker és que té carregats al seu mòbil tots els àlbums de la sèrie, per consultar-los en qualsevol moment i lloc. Un altre detall és que se sap de memòria el nombre total de vinyetes que va dibuixar Hergé sobre les aventures del periodista, 17.456, i ho sap perquè es va dedicar a comptar-les ell mateix. Membre de les juntes directives de l'Associació Catalana de Tintinaires 1001 i de l'Associació Tintinòfila de Parla Hispana ¡Mil Rayos!, de Baker se n'ha de dir senzillament que el fascina Tintín, i que els seus actes són conseqüents amb aquesta fascinació.

-¿Per què va comptar les vinyetes?

-Ho vaig fer en el context d'un estudi sobre la longitud exacta de cada àlbum, perquè una cosa són les pàgines i una altra és la quantitat de vinyetes: entre 600 i 800 depenent de l'àlbum. Però és la xifra que em va sortir a mi. Hi ha diverses maneres de comptar, i a altres tintinaires els han sortit altres comptes.

-¿De què depèn?

-Del que consideris que és una vinyeta. Tampoc són xifres gaire diferents, són 20 vinyetes amunt o avall. ¿Som friquis? Probablement, però el friquisme és necessari.

-¿Té una teoria en aquest sentit?

-Jo crec que el friquisme és la vàlvula d'escapament d'aquesta societat occidental. Permet a la gent realitzar-se i ser una mica més feliç.

-Expliqui'm, ¿té un àlbum favorit?

-Li tinc un afecte especial a Els cigars del faraó perquè va ser el primer que em van regalar, als 7 anys. Quan se'ns pregunta això, molts aficionats responem així.

-¿I un personatge?

-El personatge favorit per antonomàsia és el capità Haddock. Tintín és probablement el personatge que a tots ens agradaria ser, però Haddock és qui som en realitat.

-¿Què pensa un tintinòfil quan acusen el seu heroi de racista?

-Jo el que penso és que Hergé era un home de la seva època. Tintín al Congo, que ha sigut tan criticat, és fill del Congo belga, i de l'Exposició colonial de París de 1931, on portaven persones de les colònies i les exposaven com feres, i això era acceptat. Dic persones i no ciutadans perquè ni tan sols eren considerats ciutadans.

-És una polèmica que ressuscita amb regularitat, molt intensa.

-Però ningú parla de prohibir La cabana de l'oncle Tom, o algunes obres de Jules Verne. Cres que com que Tintín és tan universal hi ha gent que l'utilitza per fer-se notar.

-¿Vostè és col·leccionista?

-No. Miri: encara que la línia és difusa, hi ha dues menes de tintinaires: els col·leccionistes i els investigadors. No dic acadèmics, sinó persones que volen saber més, picades per la curiositat. Jo sóc d'aquests. M'agraden la investigació i la divulgació.

-Sí, he vist que fa moltes xerrades.

-Crec que la base d'una afició és compartir les troballes.

-I per això existeixen Els quaderns d'en Xifort, ¿no? ¿Per què Xifort, per cert?

-Era el nom de plume del meu avi, Pere Foix i Cases. Va ser anarquista, d'Esquerra, després del PSUC i va acabar a Mèxic, exiliat.

-¿Amb quina regularitat els publica?

-Un per any, més o menys. És un divertiment per compartir amb els amics. Són les meves investigacions sobre Tintín, i en general sobre Hergé. En tinc fins i tot un… Miri, és aquí: sobre xemeneies. Totes les xemeneies que va pintar Hergé a les seves vinyetes.

Notícies relacionades

Sanitaris demostren la revenda de cites per homologar els títols

La fiscalia sol·licita intervenir Cellex per evitar que es despatrimonialitzi

-Estem en l'època de la reunió anual de 1001, ¿pot ser?

-Sí, és el 8 de novembre vinent a Cornellà. És l'11a trobada de tintinaires que organitza l'associació.