La fiscalia sol·licita intervenir Cellex per evitar que es despatrimonialitzi

La Fiscalia de Barcelona ha sol·licitat a la jutge que investiga el cas Cellex per presumpta administració deslleial que ordeni de nou la intervenció judicial d’aquesta fundació, creada per l’industrial químic Pere Mir, mort el 2017, per recolzar la investigació científica. El ministeri públic argumenta la seva sol·licitud en el risc d’una possible descapitalització, segons fonts consultades per EL PERIÓDICO. La magistrada, per la seva banda, ha vetat a la Generalitat per exercir l’acusació particular.

Aquesta nova petició de la Fiscalia, representada pel fiscal Álvaro de Juan García, arriba després de la decisió que va prendre l’octubre passat l’Audiència de Barcelona, quan va estimar el recurs dels tres marmessors de l’herència de Pere Mir imputats i va anul·lar la resolució de la jutge que ordenava la intervenció judicial de les fundacions Cellex i Mir Puig. El tribunal no va entrar a valorar la qüestió de fons –si hi va haver o no administració deslleial–, però va constatar que s’havia produït una "indefensió" per part de la defensa dels acusats, ja que abans de declarar no havien tingut temps d’examinar el procediment judicial.

Responsabilitats civils

Per reparar la indefensió, ahir es va celebrar una vista en la qual la fiscalia i les acusacions particulars, van sol·licitar que s’intervinguin de nou les fundacions Cellex i Mir Puig i es nomeni com a administrador al Protectorat de Fundacions de Catalunya, de la Conselleria de Justícia. A més de reiterar que existeixen indicis d’irregularitats –centrades en la presumpta desviació de fons per afavorir els marmessors–, també van assenyalar el risc de despatrimonialització i la necessitat de garantir les possibles responsabilitats civils (indemnitzacions) en cas de condemna.

El fiscal va reclamar la prohibició de disposar sobre diversos immobles titularitat dels investigats, així com el dipòsit judicial i embargament preventiu de diversos objectes de valor, a fi de salvaguardar el patrimoni de les fundacions i societats, i garantir amb això l’efectivitat de la responsabilitat patrimonial que en el seu cas fos procedent exigir als investigats.

Argument dels imputats

La defensa dels tres marmessors investigats –Jordi Segarra Pijuan, mà dreta del mecenes; l’advocat Juan Francisco Capellas Cabanes i el mèdic i investigador Josep Tabernero Caturla, cap d’Oncologia Mèdica de l’Hospital de la Vall d’Hebron i director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia– es va oposar radicalment que s’adopti de nou la intervenció cautelar i va presentar un estudi de Deloite sobre el cas i el funcionament de les entitats fundades per Pere Mir.

Notícies relacionades

Sanitaris demostren la revenda de cites per homologar els títols

Espanya és la pionera mundial a implantar per llei balises connectades

En el seu informe, sempre segons les fonts consultades, l’advocat dels encausats, Jorge Navarro, va reiterar que els marmessors en tot moment van seguir les instruccions de l’empresari i mecenes mort. També va defensar que les fundacions panamenyes tenidores de les accions d’algunes de les empreses que també van ser intervingudes judicialment no podien considerar-se com a part del patrimoni personal de Pere Mir perquè passa quan ell estava viu. En aquest sentit, l’advocat d’aquestes fundacions panamenyes va recordar que es regeixen per la legislació d’aquest país.

La jutge va xifrar en 6,2 milions d’euros el perjudici per les presumptes operacions irregulars, dels que 2,2 milions corresponen a la fundació Cellex, creada per aquest industrial químic per finançar la investigació científica. Segons la magistrada, els marmessors investigats van actuar "en el seu propi interès" o de tercers i "han desviat o retingut béns que haurien d’haver sigut entregats a les fundacions beneficiàries com hereves del patrimoni" del matrimoni de Pere Mir i Núria Pàmies, morta també el 2018. Els imputats sempre han negat les acusacions i afirmen que han actuat conforme a la voluntat de l’empresari.