Camí de l’urinari

Historia que tú hiciste, historia por hacer. Li va que ni pintada la lletra de l’himne del Reial Madrid al seu entrenador. Llegenda blanca, el seu futur penja d’un d’aquests fils de la llotja de què va parlar Piqué al seu dia. No va fer cas del consell del seu col·lega, i no obstant amic, Guardiola. No va pixar amb la seva ni contra el Manchester City, ni contra el Celta ni fa setmanes. La colònia que sí que va orinar feia més olor d’Ancelotti que d’una altra cosa. Pep, que no dona puntada sense fil, alhora que l’animava a ser l’entrenador que mor amb les seves idees, el deixava amb el cul a l’aire. Perquè demanar-li que sigui fidel a si mateix significa que ara no ho és. O no el deixen. M’inclino més pel segon. És cert que el Bernabéu va tornar a xiular els seus, sobretot Vinícius, per molta millora que presentés respecte al desastrós partit contra el Celta i per molt que la megafonia intentés disminuir-ho. Van personalitzar la protesta en els jugadors, que decideixen quan es motiven i les seves hores vall. Això li assegura unes setmanes més el lloc a Xabi Alonso, però no la calma. A Florentino Pérez no li agrada gens que el qüestionin públicament. Gens.

A Guardiola li va la marxa, és a dir, el feu blanc i els seus actors. Va deixar la frase de l’orina per a la història i va sumar la seva setena victòria a l’estadi de la capital, de manera que es converteix en el tècnic que més vegades ho ha aconseguit, inclòs el 2-6 històric. Ho va recordar després de la victòria perquè sap com pica. Courtois va poder aigualir-li la festa –a aquest home no se li ha de posar un pis: cal posar-li un poble– però aquest Madrid no té talent i fermesa futbolística. Va competir i va maquillar una mica la crisi, hi va haver poca autocrítica al vestidor, però aquesta hi continua sent i ha sigut el respectable el que s’ha rebel·lat i no vol que aquesta agonia s’allargui més. Va demanar la pastilla per fer pujar la tensió, que va funcionar, tot i que sempre et porta a visitar més vegades l’urinari. Després veus que Doku i Savinho se’ls pixen a tots i se t’emporten els dimonis. Disculpin vostès i el meu director aquest article un punt groller, però el diccionari de Guardiola assenyala el camí. El de les paraules en minúscules i el del futbol amb majúscules.