Els sirians que ja són aquí

En un o dos mesos, Espanya acollirà un contingent de refugiats, com ho faran altres països de la Unió Europea. Alguns vindran a Catalunya i una part d'ells seran sirians. En aquests últims és en qui pensa especialment la ciutadania: les imatges de la guerra de Síria són les que la gent té al cap, la certesa que els serà molt difícil tornar a casa. Fa temps que hi ha refugiats d'aquesta nacionalitat a Espanya, a Catalunya, a Barcelona. No obstant, no n'hi ha gaires si es compara amb altres països. Espanya no concedeix fàcilment l'asil: l'any 2014, va rebre 5.947 sol·licituds i només en va aprovar 1.585, la major part de sirians, que també són  el col·lectiu peticionari d'asil més important.

A Barcelona ja hi ha una petita comunitat siriana formada per persones que van fugir del conflicte. Però en aquest grup no s'hi compta els sirians que viuen a la ciutat des de fa anys. Àngel Miret, coordinador de la Generalitat per a l'acollida als refugiats a Catalunya, explica que, per exemple, hi ha uns 200 metges d'aquesta nacionalitat a la ciutat.

Entre els sirians refugiats impera el desànim per les condicions en què es veuen obligats a viure. Així ho testifica la tesi final del Màster en Estudis de la Immigració de la UPF de la investigadora Valentine de Dardel. El títol al·ludeix a les dificultats dels acollits: Espanya. ¿un país de refugiats? L'estudi se centra en els sirians acollits a Barcelona, dels quals se sap poca cosa: ni tan sols n'hi ha un cens aproximat.

Rics i pobres

A tot arreu hi ha grups. Entre els sirians que han arribat a Barcelona fugint de la guerra n'hi ha dos. Un, minoritari, és el col·lectiu dels que tenien una posició econòmica solvent al seu país i que compten amb llaços a la ciutat: un familiar o un amic que els pot ajudar a establir-se i integrar-se. Es tracta d'immigrants que van arribar en avió, com a turistes o convidats per un parent o conegut. Generalment, explica De Dardel, són de classe mitjana alta, han venut el que tenien i obtenen el visat temporal a l'ambaixada d'Espanya a Beirut.

L'altre grup és el dels refugiats que arriben a través de Ceuta i Melilla. Aconsegueixen arribar al Marroc i allà compren documentació falsa o opten per l'alternativa de travessar per mar. Segons l'estudi de De Dardel, en els últims mesos cada dia 40 sirians han creuat il·legalment la frontera. A Barcelona, aquest segon grup, el dels que tenen pocs recursos, es concentra al Raval i viu en males condicions.

Descontentament

Llegir la tesi és comprendre que l'arribada de nous refugiats serà una oportunitat per millorar, perquè els que han sigut entrevistats, una desena, coincideixen a lamentar la seva arribada. «No recomanaria Espanya a cap refugiat com a terra d'exili, val més que se'n vagin a Alemanya o Suècia», li va dir un. «Em va costar moltíssim trobar algú que volgués parlar. Tots es penedien d'haver vingut a Espanya», explica l'autora.

Els problemes són d'índole diversa. Per una part, els recursos que es posen a la seva disposició són insuficients, cosa que en dificulta la integració, segons la tesi. En aquest cas, la competència és de l'Estat. El Govern central ha anunciat que incrementarà el personal dedicat a atendre els estrangers que sol·liciten asil. És imprescindible, perquè si a Espanya és difícil que donin l'asil, a Barcelona no ho és menys aconseguir sol·licitar-lo.

Notícies relacionades

Catalunya ven cada any dos milions de tones d’escombraries a l’estranger

Catalunya s’endinsa en una setmana de calor extrema amb màximes pròximes als 40 graus

La crisi ho ha aguditzat tot i la falta de llocs de treball és una clara dificultat per integrar-se. L'estudi denuncia que en molts casos els refugiats que van a centres d'acollida, on reben llit, menjar i diners per a despeses, se n'han d'anar als sis mesos per la gran demanda de places per part d'altres refugiats que es troben en la seva situació. La tesi assenyala que els sirians entrevistats van arribar a Barcelona convençuts que només passarien uns mesos a la ciutat. Però la guerra segueix i ara mateix tornar a casa és impossible.

El treball de De Dardel ofereix diverses recomanacions: l'atenció als refugiats requereix més pressupost per a institucions i entitats socials, s'ha de potenciar la seva formació professional i les classes de llengua i s'ha d'agilitzar l'homologació de titulacions. Aviat hi haurà oportunitat de veure si alguna cosa de tot això succeeix.