La desídia oficial anima les estafes telefòniques

Els consumidors denuncien la impunitat de les estafes amb el 803

Indústria triga un any a respondre queixes que deriva a Consum

3
Es llegeix en minuts
CARMEN JANÉ / BARCELONA

L'11 i tres números més, 803, 806 i 807. Recordi aquestes xifres perquè poden ser l'inici d'un malson. Estafadors professionals utilitzen els anomenats números de tarifació addicional (pensats per retribuir serveis telefònics com línies de sexe -803- o tarot-806-, i fins i tot consultes a advocats o metges -807-) per enganyar a usuaris amb trucades per aconseguir suposadament una feina, relacions o participar en una promoció a canvi de passar uns minuts al telèfon o respondre a un SMS. El servei és cap, perquè la llei prohibeix donar ofertes d'ocupació per aquests números. Tan sols una inflada factura i el regust amarg de l'engany.

Però el pitjor ve després, perquè les reclamacions comporten tantes gestions que molts usuaris desisteixen de reclamar i els delinqüents continuen amb el seu pla. Total, segons el Codi Penal espanyol, no es pot parlar d'estafa si l'import és inferior a 400 euros. I la reclamació administrativa no passa pel Ministeri d'Indústria, que té les competències en telecomunicacions, sinó que es considera un tema de consum, que depèn del Ministeri de Sanitat. Així, si es reclama a l'Oficina d'Atenció a l'Usuari de Telecomunicacions (Indústria) pot ser que el remetin a Consum, que eximirà de pagar l'import reclamat si l'altra part no apel·la (que acostuma a ser el més habitual), però si vol tancar la línia, vagi a Indústria. I aquest procés pot durar fins a un any.

MÉS DE 20 ANYS / «La primera amonestació del Defensor del Poble sobre els SMS premium data de l'any 1992. Al llarg d'aquest temps no hem avançat gens. Els autors dels delictes segueixen impunes, perquè els castiguen per un i no pels molts que fan, i les demandes d'afectats no s'acumulen», afirma l'advocat Eugenio Ribón, membre de la Junta Arbitral Nacional de Consum i assessor jurídic de l'associació de consumidors CEACCU.

Les organitzacions de consumidors fa anys que demanen que els números de tarifació addicional vinguin desactivats per defecte. L'OCU va iniciar una campanya al juny amb el nom de Desactiva l'Engany per forçar-lo. Vodafone, Orange i algunes low cost ja ho fan. «El de la tarifació addicional és un frau antic, però és que sembla que no hi ha manera de parar-lo. Les operadores haurien d'entregar les línies sense activar aquests serveis, però obliguen que ho faci l'usuari i no tenen en compte que el mòbil també l'utilitzen menors, que no llegeixen la lletra menuda», afirma un portaveu.

Quan es parla de tarifació addicional, s'ha de distingir entre les companyies que donen la línia, les que ofereixen serveis sobre aquestes línies i els titulars que les gestionen i contesten a l'usuari. Contractar una línia de tarifació addicional costa des de 10 euros al mes més un percentatge per les trucades i un altre per cobrir els impagats.

Com que els 803, 806 i 807 són números virtuals que desvien la trucada cap a un telèfon fix, un programa informàtic permet controlar els horaris, trucades entrants o desviaments. Per això i per si el contractant no vol o no pot atendre les trucades, el mateix proveïdor permet contractar l'accés dels clients a un call center. N'hi ha de noies, de nois gais o de tarot.

«A les empreses que estafen amb la tarifació addicional els anomenem bolet, perquè apareixen i desapareixen amb facilitat», segons l'OCU, que denuncia que el seu funcionament «cada vegada és més semblant al de les xarxes de delinqüència organitzada».

Reclamar-los es converteix en un malson. «L'administració de justícia no hi posa res de la seva part. A Espanya un usuari sense advocat no sap si ha de reclamar pel civil o el penal, i el sistema no hi ajuda», afirma Ribón, que calcula que només el 15% dels usuaris acaben reclamant i la resta es rendeixen i paguen.

Notícies relacionades

Les policies han desarticulat algunes bandes que estafaven amb SMS premium. L'abril passat, la Guàrdia Civil en va detenir una que havia afectat un milió d'usuaris i generat cinc milions d'euros.

Les associacions de consumidors també reclamen al Govern un nou codi de conducta per a les operadores de SMS premium (fins a 6,99 euros per missatge) perquè el Suprem va declarar nul el febrer passat el que hi havia i que estava en vigor des del 2009. La sentència rebutjava que fos competent per elaborar-lo la seva autora, la Comissió de Supervisió dels Serveis de Tarifació Addicional (CSSTA), que agrupa consumidors, ministeris d'Indústria i Sanitat, operadors i prestadors de serveis. El Govern, al mes de juny, va dictar per ordre ministerial noves normes que prohibeixen incloure'ls en apps i en webs.

Temes:

Estafes