Pa García: "El més bonic és capturar la mirada que té el gos"

El gos respon al nom de Vuit i és una barreja de chihuahua i algun altre, un mestís, i com que resulta difícil que s'estigui quiet, Pa -Patricia en versió apòcope- li fa una foto amb el mòvil. «Sempre ho dic: si el gos no para quiet, foto». Pa té 21 anys i és de Badalona, i fa poc se li va ocórrer això per treure's uns diners extres: retratar gossos. «Un retrat d'un gos no és una cosa que faci tothom, i a mi m'agraden les coses originals». Un bloc de làmines d'aquarel·la, un llapis, una goma d'esborrar i Vuit a poc a poc comença a existir sobre el paper.

-Té raó, no ho fa gaire gent. ¿Com se li va ocórrer?

-La veritat, la idea em va venir al cap un dia com a qui se li apareix la Verge. A mi m'encanta fer retrats, i buscant la manera de guanyar-me uns diners vaig pensar que amb tota aquesta moda que hi ha de pentinar els gossos, vestir-los, fer-los vídeos… Vaig pensar: ¿per què no?

-Òbviament tenia experiència dibuixant.

-Jo he dibuixat sempre, des de petita, gairebé per inèrcia. Hi ha nens que escriuen contes, que expliquen històries… Jo dibuixava. A més, vaig començar un cicle superior d'il·lustració… que vaig deixar a mitges, això sí, perquè em semblava que perdia el temps.

-¿Ja havia retratat gossos?

-Sí. De fet, jo crec que l'autèntic començament de tot això va ser el retrat que vaig fer d'una gossa que tenia la meva tia, Tara. A ella sempre li han agradat els gossos i jo vaig voler fer-li un regal, així que li vaig fer un retrat en pintura, que no és com jo habitualment treballo, però finalment em va encantar com va quedar.

-Ah. Perquè la seva tècnica és…

-Jo treballo amb estilògraf, tot i que el que m'agrada de debò és treballar amb llapis, el llapis és més romàntic, més bonic. Però em sembla que la gent ho troba antic.

-¿Per què gossos? ¿Sent debilitat per ells?

-A veure, si m'ho demanen jo puc pintar un gos, un gat, un hàmster o una serp; però sí, m'encanten els gossos. Sóc de les que s'aturen a saludar cada gos que es troba pel carrer. Els dibuixaria tots. De fet, això ho faig per diners, però també per conèixer gossos.

-Sempre hi ha un repte en l'art. ¿En què consisteix quan es retrata un gos?

-Jo crec que s'ha de dibuixar els trets característics, i a mi se'm dóna bé. I la mirada, el més bonic és capturar la mirada que tenen i dibuixar-la. Aquest gos, per exemple, aquest gos té una mirada xulíssima. Jo crec que tinc sensibilitat per captar aquestes coses, i per dibuixar-les després.

-Vaig saber de la seva existència per uns cartells que havia enganxat a Gràcia.

-Sí, vaig pensar que Gràcia era un bon lloc per enganxar-hi cartells. És un bon barri per a les coses artístiques.

-¿I el gos del cartell? ¿És d'algun amic?

-No, és que el cartell me'l vaig imaginar des del principi amb una cria de buldog francès, així que quan vaig decidir-me a fer-ho vaig buscar imatges a internet. El vaig treure d'allà.

-¿I els altres dos? Hi ha el buldog francès i dos de petitets, als costats.

-Ah, aquells els vaig treure d'un llibre que tinc a casa que es diu Los mejores amigos del hombre. És un llibre de gossos, gats i cavalls que faig servir per pintar, per practicar.

-¿Té molts clients?

-La veritat és que acabo de començar, i la gent no té el costum de fer això. Crec que hauré d'enganxar més cartells.

-¿On se l'ha de buscar?

-Per l'e-mail: gpatriciag4@gmail.com

Notícies relacionades

Salut aplicarà abans del 2026 el ‘codi crisi’ per a l’epilèpsia

El pla contra la sequera va evitar que els pantans s’assequessin

-Per acabar, m'ha dit que fa això per diners, però que es dedica més a la música.

-Sí, faig duo amb el meu company, ens anem dient de diferents maneres. L'última va ser La Mula y Joselita La Motivos. Toquem al tren, al carrer… i últimament en bars. Cada vegada ens ho prenem més seriosament.