Els mitjons en flames

A Joan Montané se li van incendiar els mitjons. Als seus 81 anys, amb crosses per culpa d'un trencament absurd del tendó de la cama esquerra, el pagès va combatre les flames diumenge amb galledes d'aigua mentre Pilar Selva, la seva dona, no deixava anar la manguera. Són els veïns més antics de les quatre famílies que viuen als afores de Maians i a les quals el foc els va llepar literalment la cara.

Al garatge de casa seva ahir hi havia a la venda els últims tomàquets de Montserrat del seu hort socarrimat. A un excel·lent preu per ser collita casolana. «Si un se'n va de casa. ¿Què li queda?», reflexionava el Joan, amb uns altres mitjons posats.

La casa, que la Pilar no va deixar de regar dilluns per foragitar la cendra i la pudor de cremat, comparteix veïnatge amb la masia restaurant Cal Frare. Moisès Carulla i Glòria Vilaseca donaven el dinar a una trentena de persones quan van detectar una columna de fum. «Tota la vida pensant que era un valent i diumenge em va poder la por. Pensava en els bombers, professionals, que moren atrapats per les flames».

El Moisès i la Glòria van reobrir ahir el seu restaurant, que es manté com una illa del bon menjar en un mar de cendres i pins morts. Un matrimoni amic s'hi va acostar al migdia i el Moisès va compartir amb ells com van ser aquells moments en què va haver d'assumir la responsabilitat de què s'havia de fer. Al seu restaurant s'hi arriba per una única carretera estreta serpentejant que les flames van engolir. «Hi havia massa gent aquí dins. Vam fer el que era correcte. Tancar i enviar tothom a casa seva», diu.

Per un moment devia pensar en tot el que hauria pogut passar, perquè la seva cara era d'immensa tristesa. «Escrigui per favor el nostre agraïment a tothom, però especialment als ADF de Maians, que s'hi van jugar la vida».

Una valoració que ratifica Maria Àngels Nadal, l'altra inquilina d'aquest illot de bones masies enmig del bosc. La dona va enterrar fa un mes i mig un fill, primer tinent d'alcalde d'Igualada, que se n'hi va anar en cos, però que diumenge «ens va protegir a nosaltres i aquesta casa que tant estimava».

Costa d'entendre com la dona i el seu marit es van mantenir ferms defensant la casa davant unes flames que literalment els van envoltar i van polvoritzar el jardí. «Miri, aquí en aquesta esplanada hi havia taules, cadires, una pista de bàsquet, el patinet d'un nét i una casa de joguina de la néta». No en queda res. S'ha polvoritzat tot. «Quan vaig veure que les flames entraven al jardí vaig pensar: guarda al moneder les quatre joies que hi ha a casa per si has de sortir corrent». I es va quedar amb els bombers i voluntaris que van aguantar l'envestida d'unes flames que gairebé socarrimen les gallines de Ricard Plaza, l'altre veí.

Les gallines són llestes. «Els vaig deixar la porta oberta. Però es van agrupar totes. Devien pensar que si havien de morir, millor juntes». El Ricard va passar el dia refrescant els voltants de Can Coix, la casa amb horta on viu tranquil.

Notícies relacionades

Una màquina trituradora de palla va causar l'incendi

Anna Gatell: "Els pares han perdut l’autoritat i ignoren els perills del mòbil"

Els canvis de vent van fer que, tot i estar envoltat de flames, se salvessin els tomàquets, les albergínies i unes carbasses que cultiva amb amor i delicadesa. També es va salvar l'alzina que Marc Vila, l'anterior propietari de la casa, va plantar fa un munt d'anys i que ara ofereix l'ombra perfecta per a l'hamaca que acull les migdiades del Ricard. «M'hauria fastiguejat molt que s'hagués cremat aquest racó. És màgic». Com el lloc.

No es va cremar. Ni cap de les cases dels 200 veïns de la urbanització de Ca l'Esteve que van ser els únics desallotjats que van dormir diumenge al pavelló de Sant Salvador de Guardiola.