Talgat Abdrakhmanov: «Prefereixo saber parlar català i basc que estudiar anglès»

Quan algú li planteja que com se li acut perdre el temps estudiant llengües tan poc dominants com el català, ell sempre respon el mateix: «Perquè m'agrada». En una societat que valora les llengües estrangeres pel seu interès material, aquesta contundent senzillesa resulta xocant. Nascut fa 32 anys al Kazakhstan i doctorat en Antropologia per la Universitat de Bordeus (França), Talgat és un dels 30 estudiants de català de tot el món que aquests dies participen en una estada lingüística organitzada per l'Institut Ramon Llull en col·laboració amb la Universitat de Barcelona. [L'entrevista original és en català]

-¡Sälemetsiz be!

-[mira amb cara de perplexitat]

-¿Significa hola en idioma kazakh, no?

-Sí, sí, és clar. Disculpi, no m'ho esperava.

-Lamento dir-li que és tot el que sé en el seu idioma.

-Ja és molt.

-Amb el traductor de Google és facilíssim. El que té mèrit és que un kazakh respongui a una entrevista en català. ¡Aquí no sabem ni quina és la capital del seu país!

-Això passa aquí i a la resta d'Europa. ¡I això que el Kazakhstan és un país cinc vegades més gran que França!

-¿Vostè és d'Astanà, la capital?

-No. Jo sóc de Buldyrty, un poble petit a l'oest del país, a prop del riu Ural que divideix l'Àsia i Europa. És un poble agrícola i ramader que encara conserva una mica de la identitat nòmada dels kazakhs, que va ser suprimida el 1920 per la política de col·lectivització soviètica.

-¿Què li pot interessar a un kazakh de la llengua i la cultura catalanes?

-Fa nou anys vaig anar a estudiar un màster d'Antropologia a la Universitat de Bordeus i després d'un viatge a Barcelona i Perpinyà vaig decidir estudiar català. La meva primera professora a la universitat va ser Ikram Chilab, una lingüista d'origen amazic (berber) que va créixer a Catalunya. També he estudiat basc.

-¡Què diu ara!

-[riu] Tinc un interès especial per les llengües reivindicatives. Els meus amics em diuen, de broma, si sóc un separatista. A mi m'interessa la gent i la cultura, no la política, però estic amb Catalunya. Si es declara independent, estaré molt content.

-¿El seu interès té a veure amb el fet que el Kazakhstan es va independitzar de la Unió Soviètica el 1991?

-Segurament. La situació lingüística al meu país s'assembla a la de Catalunya. Tenim una llengua pròpia, el kazakh, però la llengua dominant és el rus, que s'utilitza com a idioma d'intercanvi entre els diferents grups ètnics, sobretot a les ciutats. La meva llengua materna és el kazakh però vaig estudiar només en rus. Des d'aquest punt de vista, m'impressiona l'eficàcia de la política lingüística a Catalunya. Tant de bo aquest model es pogués exportar al meu país.

-¿Quines altres llengües parla a més de kazakh, rus, català i basc?

-La meva especialitat és l'àrab i sóc professor de grec modern a la Universitat de Bordeus, on també faig classes de civilització i cultura del món àrab i musulmà i història dels països de l'antiga Unió Soviètica. També parlo francès, turc i castellà, tot i que no tinc tant de nivell com en català.

-¿Segur que no se n'oblida cap?

-Bé, estic aprenent coreà.

Notícies relacionades

Tancat l’expedient a l’educador que va parlar de la nena de la DGAIA

Arxivades les denúncies per maltractament institucional de la jutge Verdejo

-Escolti, ¿no es deixa l'anglès?

-No l'he estudiat. Per principi, m'oposo a la dominació de qualsevol cosa, incloses les llengües. Prefereixo saber parlar català i basc que estudiar anglès. Si en algun moment necessito l'anglès, sempre el puc aprendre fàcilment.