Salut Pastor: «Pots discutir parlant o cantant una rumba»

Des que les mares bressolen els seus nadons que existeix la glossa, però en els darrers 15 anys sembla que el gènere de la cançó improvisada s'ha posat de moda. La Salut forma part de l'associació Cor de Carxofa de foment del glosat, que aquest any ha vist multiplicades per deu les demandes de tallers, cursos i concursos de glosa. Aquesta professora de català de l'Institut de Sant Quirze del Vallès també participa en l'Escola d'Estiu de Glosa que aquesta setmana se celebra a Espolla (Alt Empordà) i que culminarà dissabte en la Trobada de Cantadors.

-Som a l'era dels telèfons intel·ligents i vostè fa parlar els alumnes en quartets (estrofa de quatre versos) i heptasíl·labs (vers de set síl·labes), com si fossin trobadors medievals.

-Tampoc és una cosa tan medieval. Quan piules a Twitter, ¿què fas? Has de condensar una informació en poques paraules perquè la idea que vols transmetre arribi als altres. Doncs és el mateix.

-¿Els tuitaires són trobadors del segle XXI?

-Podria ser. Potser l'equivalència més directa la trobaríem entre els trobadors medievals que feien servir el gènere del sirventès per criticar i estendre idees polítiques i els glosadors de les Balears, que tenen molt de renom i que aquests últims mesos han estat molt combatius i crítics amb el Tractament Integrat de Llengües (TIL) i tot el que s'ha fet contra la llengua catalana a les illes.

-¿Vostè quan comença a glosar?

-Quan descobreixo que és una eina que puc utilitzar per ensenyar. Per mi la glosa és una eina indispensable a classe. Per una banda,  augmenta l'autoestima dels alumnes, perquè s'han d'enfrontar a parlar en públic; els ajuda a comunicar-se entre ells, a saber expressar-se, a millorar l'ortografia… però és que a més contribueix a la cohesió de grup i a solucionar conflictes.

-¿Parlar en vers ajuda a fer les paus?

-¡I tant! Pots discutir sobre un incident a l'aula parlant o cantant una rumba i el resultat és diferent perquè si fas una crítica cantant és molt possible que l'altra persona l'accepti millor. Per començar canvia l'humor, i com que improvisar versos implica concentrar-se molt, veure com l'altre s'esforça fa que el respectem més, millora l'empatia.

-Potser convindria que els polítics es diguessin les coses cantant de tant en tant.

-De fet, hi ha polítics que són glosadors, com l'alcaldessa de Badalona. La Dolors [Sabater] ha estat a l'organització de la Trobada de Cantadors i de l'Escola d'Estiu de Glosa des del principi, però aquest any se li ha girat feina i l'hem hagut de substituir.

-¿Podria improvisar una glosa ara mateix?

-Primer he de pensar què vull dir... Per exemple, que glosar és molt fàcil. Si aquesta és la idea important que vull transmetre la deixaré per l'últim vers i buscaré una paraula que rimi amb «fàcil» pel segon vers. De fet, només hi ha una paraula que rimi amb «fàcil» i és «gràcil». [canta] Ara Gemma tu em demanes / que et faci quarteta gràcil / i t'ho canto tot seguit / perquè glosar és molt fàcil / Al garrotín, al garrotán…

-¡Molt bé! Ara les males notícies: fa 20 anys que és professora de català i l'expressió escrita va cada vegada pitjor.

-De professors de llengua en som tots, però no en tenim cura. La llengua catalana està molt maltractada i prova d'això és que trobes 50.000 faltes per tot arreu. Jo col·lecciono menús de restaurants escrits sense faltes. ¿Sap quants en tinc?

-Pocs, intueixo.

-¡Cap! Sempre hi ha faltes i quan només en trobo una els felicito. El traductor de Google també ha fet molt mal. A Ikea, per exemple, tenen «suc de mànec», que vol dir suc de mango.

Notícies relacionades

Un dels mossos que va participar en el rescat d'una menor al Cardener: "Em va sortir de dins, veia que la nena s'estava ofegant"

Lleó XIV nomena el barceloní Daniel Palau nou bisbe de Lleida

-¡No pot ser! 

-L'hi juro. En tinc les fotos.