Les claus de l'ajuda social als menors

1- La crisi de la malnutrició

El 2013 es van disparar a Catalunya totes les alarmes sobre l’alimentació infantil. El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va denunciar que hi havia malnutrició a causa de la crisi econòmica, i el conseller de Salut, Boi Ruiz, ho va negar amb rotunditat, mentre la seva homòloga en Ensenyament, Irene Rigau, sí que abordava el problema.

2- Casals i menjadors

La primera resposta davant els problemes d’alimentació dels menors va ser l’obertura de casals i menjadors escolars en èpoques en què abans no s’havia fet. La idea que unes colònies d’estiu servissin per garantir l’alimentació d’un nen era nova en el debat públic.

3- La necessitat d'invertir més

Notícies relacionades

Plans a curt i mitjà termini

Ajuda social sense estigma

Els experts en pobresa adverteixen des de fa temps que aquesta no es podrà combatre sense una inversió pública decidida. També alerten que aquesta inversió pot multiplicar-se si s’actua tard. És a dir, és molt més car recuperar el que ha tocat fons que assistir el que està caient.

4-Un ple buit, un pla inflat

El Parlament va celebrar el 2014 un ple contra la pobresa. Va resultar pràcticament inútil perquè no va implicar la inversió de ni un sol euro més per part de l’Administració catalana. Aquesta va presentar després un pla contra la pobresa que no era res més que una suma inflada de mesures ja existents.