Dos elèctrodes dins el cervell aconsegueixen frenar l'esquizofrènia

Una dona de 47 anys afectada d'esquizofrènia ha deixat de patir al·lucinacions auditives, deliris, obsessions i altres símptomes de la seva patologia després de ser sotmesa a una operació pionera consistent en la col·locació intracranial de dos elèctrodes que estimulen el cervell. L'operació i tot el seguiment, tant abans com després de la intervenció, els han realitzat especialistes de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. «Ja no sent veus», va posar com a exemple ahir la primera responsable de la investigació, la psiquiatra Iluminada Corripio.

A la dona, que es diu Elena, se li va diagnosticar l'esquizofrènia paranoide fa més de 20 anys i actualment té reconeguda una invalidesa permanent. El pitjor de tot és que la malaltia mental empitjorava: tenia greus dificultats per sortir de casa pel seu compte i havia perdut gran part del seu cercle d'amistats, cosa que al seu torn repercutia en la seva qualitat de vida. Com a molts altres afectats -més del 35% dels casos-, els habituals tractaments farmacològics no li funcionaven o tenien un efecte limitat. «Es va optar per una nova línia de treball perquè s'havien esgotat totes les mesures terapèutiques», va resumir Corripio. En la presentació dels resultats l'acompanyaven els altres dos coordinadors de l'operació, Joan Molet i Enric Álvarez.

FASE QUIRÚRGICA / Els elèctrodes, que són unes petites estructures de quatre mil·límetres, es col·loquen mitjançant cirurgia a l'interior del cervell i reben els impulsos per posar-se en marxa gràcies a una espècie de generador o marcapassos col·locat sota la pell de l'abdomen i que els metges poden programar a distància. Els elèctrodes emeten unes lleus descàrregues de manera rítmica que tenen com a objectiu, entre altres aspectes, estimular els circuits de producció de la dopamina (concretament, els especialistes van escollir per col·locar-los dues àrees bastantes àmplies del cervell -el nucli accumbens i la zona CG25 prefrontal- vinculades a diverses malalties mentals). Operacions similars d'estimulació cerebral profunda ja s'havien realitzat per tractar o contenir els símptomes de la depressió i el Parkinson, fins i tot al mateix hospital, però és la primera vegada al món que es fa servir per a l'esquizofrènia.

Elena, que va ser operada fa set mesos, forma part d'un grup de vuit pacients voluntaris que seguiran el mateix tractament. Dos ja s'han sotmès a la col·locació dels elèctrodes, però en dates massa recents per poder determinar-ne l'èxit. «Només sabem que no empitjoren», va explicar concisament Corripio. De fet, els especialistes van insistir a dir que l'estudi encara es troba en fase preliminar.

Dos mesos després de la intervenció d'Elena, els anomenats «símptomes positius», com deliris i al·lucinacions auditives, havien desaparegut gairebé completament i ara l'equip mèdic s'està centrant a disminuir «els símptomes negatius» que comporta la malaltia, majoritàriament psicològics, com l'aïllament social derivat d'haver viscut dues dècades pràcticament aïllada. En certa manera, està redescobrint el món. «Ja surt al carrer sola sense problemes -va destacar Corripio-. Uns dels reptes és reconstruir un pla vital després de 20 anys d'inactivitat».

Notícies relacionades

"Abans hi veníem de barbacoa; ara vivim aquí"

Les barraques de Montcada pugen un 25% després de dos anys d’oblit

REUNIONS FAMILIARS / «Hi ha una evident millora emocional i pot estar sense problemes en reunions familiars. Fins i tot ha millorat la seva fluïdesa verbal», va prosseguir la doctora. La seva vida, fins ara dependent en exclusiva de l'ajuda materna, no és totalment normal, però progressa cap a l'autonomia personal. «Encara que els tres últims anys van ser dolents, ja que va tenir nombroses crisis, des de l'operació del mes de desembre no ha tornat a ingressar», va afegir Corripio.

En qualsevol cas, els especialistes són cauts i insisteixen a dir que el tractament no cura, només mitiga. «Al que aspirem és a reduir al màxim els símptomes», va dir Enric Álvarez, director de l'àrea de Psiquiatria de Sant Pau. «L'expectativa actual no és curar, sinó només millorar la seva vida -va acabar dient Corripio-. Però qui sap si en un futur el tractament acaba tenint un efecte permanent». De fet, quan passin uns quants mesos (o fins i tot anys), els investigadors tenen previst retirar l'estimulació externa de forma selectiva -per exemple, diverses hores al dia sense avisar prèviament la pacient- per observar les seves reaccions. «Apagarem i encendrem sense que ho sàpiga». Potser l'efecte placebo obra miracles.