El baixador està igual malgrat els avisos

Que una estació acabada de remodelar -les obres de reforma del baixador de Castelldefels-Platja es van acabar el novembre del 2009-, s'entén que per millorar la seguretat i la comoditat de l'usuari, sigui l'escenari del pitjor atropellament de la història d'Espanya és un fet que desafia la lògica. Però si una regidora de l'ajuntament va poder preveure que l'estació seria «una ratera» per Sant Joan i a l'estiu, ¿per què els experts en seguretat no? ¿I per què no s'ha revisat el disseny de la infraestuctura malgrat els avisos?

«Hi havia un contacte molt directe entre els tècnics de l'ajuntament i els d'Adif i aquesta preocupació en concret se'ls va comunicar en alguna reunió -explica María Miranda, que va ser regidora d'Urbanisme i Obres Públiques amb el socialista Joan Sau i avui comparteix mandat al capdavant de l'alcaldia amb Candela López, de Movem-. No recordo les paraules exactes, però la resposta d'Adif va ser, més o menys, que l'estació complia les mesures de seguretat però que ho estudiarien».

Adif no va deduir que fos necessari contractar vigilants en les hores de màxima afluència de viatgers. El torn dels empleats de seguretat privada es va acabar a les 21.30 hores, i el nou torn no tenia previst entrar fins a les 23.30, set minuts després de l'atropellament. Un any després hi van posar 17 guàrdies.

Trobar experts en seguretat ferroviària independents que vulguin expressar la seva opinió no és fàcil i si no que ho preguntin a les famílies de les víctimes, que van veure com el pèrit que van contractar amb els diners d'una col·lecta els va deixar al·legant pressions. Finalment, un expert va accedir a parlar amb la condició de mantenir l'anonimat.

Això va ser el que va dir: «La seguretat és primordial i una andana sobrecarregada de viatgers té el risc que la gent pugui caure a les vies. Si es preveuen puntes de demanda, el correcte és posar mesures addicionals. Aquestes mesures passen per tenir personal que pugui dirigir el flux de viatgers ràpidament cap als accessos i encara més quan hi ha hagut canvis substancials en el funcionament de l'estació, quan un pas superior ha quedat fora de servei i s'ha habilitat un pas nou. És molt important reforçar la senyalització, perquè el viatger sàpiga per on ha de sortir. Era notori que en aquella revetlla hi hauria un flux important de viatgers i el més lògic és que hi hagués personal per atendre'ls, i encara més tenint-ne la pista des de l'ajuntament».

LLUM DEL DIA / ¿Com és possible que aquella nit cap responsable advertís el caos que s'anava apoderant de l'estació a mesura que passaven les hores? L'equatorià Gabriel sí que ho va advertir, però només tenia 17 anys. Feia dos anys que vivia a Barcelona amb la seva mare, Cecilia, i el seu germà Frank. Els germans havien quedat per celebrar la revetlla a Castelldefels però Gabriel es va avançar unes hores i va arribar amb llum de dia per veure la platja; més tard aniria a esperar-lo al baixador.

«Devien ser les set o les vuit quan vaig arribar i el meu tren ja anava molt ple -relata-. Recordo que al baixar hi havia crits perquè la gent es tirés cap enrere. Jo anava en els vagons centrals i primer no avançàvem però després ens vam començar a moure a poc a poc. Vaig veure que alguns travessaven, quatre o cinc, però jo vaig seguir caminant. No sóc dels que travessen. La meva mare sempre ens insistia que ens mantinguéssim allunyats de les vies».

Frank era a l'estació de Bellvitge però els trens cap a Castelldefels arribaven abarrotats i va decidir retrocedir i anar-lo a agafar a Sants. Cap a les 22.00 hores el seu germà li va trucar per dir-li que en mitja hora seria allà. «Amb una amiga vam intentar tornar a entrar pels torns de les taquilles per esperar-lo a dins, però no hi va haver manera -prossegueix Gabriel-. Sortia tanta gent que no es podia entrar, fins i tot hi havia qui escalava per les tanques vermelles per sortir. Era un caos i ens vam esperar a fora, al costat de les tanques. Els trens arribaven molt seguits i entraven i sortien a poc a poc de l'estació perquè hi havia molta gent. Crec que vaig comptar tres trens en 20 minuts. I allà va ser quan va passar l'Alaris. Van ser dos segons. Fins i tot la gent de l'andana va sortir llançats. Veia els meus amics sagnant i només sentia crits».

LLADRES I BORRATXOS / En tot aquest temps ningú havia sentit el relat de Gabriel. Als seus 17 anys va silenciar el dolor per la pèrdua del seu germà i va abaixar el cap: «Un dia al carrer vaig sentir que algú deia: 'Tant de bo això passi molt i s'emporti aquesta colla de lladres i borratxos'. Em vaig tirar a un racó a plorar».

Notícies relacionades

Castelldefels, cas obert

Víctimes culpables

Renfe i Adif van renunciar a fer declaracions. S'ha de recórrer a documents judicials per conèixer la seva versió. A l'acte, els tècnics declaren que «molta gent en una andana no és una situació de risc». Els advocats de les famílies, en canvi, recorren al Vademècum de Rodalies Renfe: «En situacions d'alta aglomeració es poden donar situacions de pànic o comportament col·lectiu irracional».

La coalcaldessa María Miranda aclareix que la competència de l'estació és d'Adif però apunta una reflexió: «Una ciutat està viva i va canviant i el que hem de fer és adaptar-nos a les noves necessitats. Benvingudes siguin totes les mesures perquè mai en la vida torni a passar una desgràcia així». El 2012, l'alcalde Manuel Reyes, del PP, va demanar a Foment la millora de la senyalització del baixador per ser un lloc «molt freqüentat per gent jove». L'alcalde ha canviat però l'estació segueix igual.