Víctimes culpables

Imprudents i sud-americans. Amb lleus variacions: incívics i immigrants (encara que fes 20 anys que vivien aquí i que també hi hagués ferits de famílies espanyoles). Aquestes paraules es van imposar en el relat del fatal atropellament de Castelldefels-Platja. N'hi hauria d'altres per descriure els fets: aglomeració, confusió, inseguretat, falta de previsió… però totes van sucumbir al pas del temps. «La paraula imprudència era a tot arreu, com un anunci de serials», afirma Cecilia Troncozo, mare de Frank, una de les 12 víctimes.

De fet, la imprudència apareixia també a la portada d'EL PERIÓDICO del 25 de juny de 2010, dos dies després de la tragèdia, però entre signes d'interrogació. Els periodistes d'aquest diari desplegats al lloc dels fets van arribar a plantejar fins a 10 incògnites sobre el funcionament de l'estació, que la investigació judicial no ha resolt.

En una època en què la presència de reporters a l'escenari de tragèdies aixeca crítiques per la falta d'ètica d'alguns individus, cal recordar que sense la feina dels que van ser a l'andana aquella nit i en dies posteriors els ciutadans no haurien tingut accés ni a una quarta part de la informació.

Una altra cosa és que tot el que es va recopilar al lloc dels fets vagi perdent força davant la insistència del poder a reduir un accident tan terrible a una sola causa: imprudència. El llavors ministre de Foment, José Blanco, feia unes declaracions a la televisió en aquest sentit l'endemà, quan els familiars encara no sabien si els seus eren vius o morts. El van seguir, amb més o menys tacte, l'expresident de la Generalitat, José Montilla, i l'exconseller de Política Territorial i Obres Públiques Joaquim Nadal, entre altres. Paradoxalment, les direccions de Renfe i Adif van ser més cauteloses.

«Encara no comprenc la postura tancadíssima de l'equip de govern del PSC i d'Iniciativa en aquell moment -afirma l'exregidora d'ERC Àngels Coté-. Tots feien el mateix discurs, des de Montilla fins a l'alcalde. Es van tancar en banda, no hi havia cap fissura. La campanya va ser brutal, ensenyant com la gent travessa les vies i justificant-ho tot en una infracció». L'exalcalde Sau defensa la seva actitud per evitar «la instrumentalització política» del drama.

Notícies relacionades

Castelldefels, cas obert

Preguntes pendents de resposta

La tesi de la imprudència es va reafirmar a través de la constant emissió d'imatges de persones travessant les vies a plena llum del dia. ¿Però quin efecte hauria tingut emetre en el seu lloc les imatges de les persones que, encara avui, baixen a Castelldefels-Platja i es dirigeixen instintivament a la passarel·la tancada que comunica amb el pas superior? ¿Què hauria passat si s'arriben a emetre les imatges mai trobades de les aglomeracions prèvies a l'estació de Sants?

Però res d'això va passar. El discurs imprudència + sud-americans es va imposar en l'inconscient col·lectiu i va degenerar en insults a les xarxes socials. «Micos selvàtics, sudaques, borratxos, cobdiciosos...» van ser alguns dels insults que els van dedicar a les víctimes i als seus familiars. Ara que es persegueixen els tuits catalanòfobs seria una bona oportunitat per ampliar l'acció legal a la latinofòbia. Les proves encara hi són.